Com costa, el gener! I això que ja l'hem deixat enrere, però és ben bé que tot l'hivern serà costerut.

El combinat de notícies econòmiques d'avui és per no sortir del llit. I això que és divendres!

D'una banda, el preu del diner -com s'esperava i com s'havia anunciat- puja. I encara pujarà més. El Banc Central Europeu manté l'estratègia de refredar l'economia amb l'únic objectiu de contenir la inflació. Contenir i reduir. L'objectiu és que baixi fins al 2%. I ara se situa al 8,5%, per tant, encara hi ha feina per fer.

La medicina de Cristine Lagarde té efectes secundaris greus: afecta directament la butxaca de les empreses i de les famílies, sobretot de les famílies que estan pagant hipoteques o crèdits, que ara sortiran més cars. Pujades de fins a 300 euros a les quotes.

D'altra banda, l'atur, que també augmenta. I això és conseqüència, precisament, de la pujada de tipus d'interès i de la inflació, que acaben refredant el consum i destruint llocs de feina. 5.300 aturats més a Catalunya. 71.000 al conjunt de l'Estat.

Si hi afegim la inflació, que continua desbocada, l'hivern pinta ben gris, per a milers de famílies.

Amb aquest panorama, amb aquestes condicions tan complicades per a tanta gent, sobta encara més la resistència dels bancs a estrènyer-se el cinturó. Les entitats bancàries porten dies fent escarafalls pel nou impost extraordinari que el govern espanyol els ha imposat i que han de començar a pagar ara.

El troben "injust i arbitrari". Una queixa que si la posem al costat dels titulars que parlen dels beneficis que els bancs han tingut el 2022... sembla ridícula. I que si la posem al costat de les condicions del dia a dia de milers de famílies... resulta fins i tot ofensiva.

D'aquí 20 diumenges, serà estiu.