Avui parlarem i escoltarem i ens impregnarem de la música de Tina Turner. S'ho mereix. Aquesta força de la natura que era... que és, perquè una energia així no es destrueix mai, simplement es transforma, i ara es transforma en llegat, en memòria, en experiències personals que segur que cadascú de nosaltres tenim amb la seva música.

Perquè té cançons que ens han acompanyat, que hi han estat sempre. Cançons que són descàrregues elèctriques, com era ella dalt de l'escenari. Una bèstia, amb una veu i una manera de moure's que la feien única. 

La petjada de Tina Turner en el món de la música és fonda. Ha estat inspiració d'altres artistes de primera fila, com Beyoncé o Migg Jagger. Va arrasar als 80 i als 90. Deixa un llegat inabastable. Ha venut 200 milions de discos i té 8 premis Grammy.  

Una presència imponent, imbatible, dalt de l'escenari. I imbatible en la vida. Té una història personal que encara la fa més gran. Tina Turner va ser filla de dona maltractada i va ser ella mateixa una dona maltractada.

Humiliada i explotada pel seu primer marit. Una supervivent que va créixer i es va anar fent més i més enorme a mesura que s'allunyava de l'home que li havia fet tant de mal de jove, que no només en va abusar, sinó que fins i tot va intentar arruïnar-li la carrera quan se'n va separar.

Avui és un dia per posar-se els temes de Tina Turner, un darrere l'altre, i anar-hi lliscant. I anar-se amarant de la seva electricitat i del seu talent. Se li faran homenatges a tot arreu. A les ràdios, a les teles, a internet, al carrer... i també homenatges personals.

Quan mor algú tan gran, algú a qui no hem conegut personalment, però que a la vegada ha estat tan a prop, que hi ha estat quan hem necessitat refugi, quan hem celebrat moments bonics, quan hem volgut abraçar algú o quan hem ballat sols a casa. Algú de qui sentim la mort íntimament. Mereix homenatges grans i petits. Públics i en privat. Personals. Per tot el que ha donat. És el que mereix la millor.