"The Sopranos": per què va canviar la història de les sèries?

Mai em canso de parlar de "The Sopranos". És la sèrie que ens ha portat fins aquí, literalment. I ara està d'actualitat perquè aquest divendres arriba als cinemes una pel·lícula preqüela, "The many saints of Newark". "The Sopranos" és la millor sèrie de la història, és un punt d'inflexió que va alterar el món de les sèries per sempre. Podem dir sense problema que sense ella no hi hauria "Breaking bad", ni "Mad men", ni "Dexter", ni "The shield", ni "Six feet under", ni "Joc de trons", ni "Succession", per mencionar-ne algunes. Tony Soprano, el primer gran antiheroi de les sèries El trencament d'esquemes més evident el trobem amb el seu protagonista: aquest mafiós de Nova Jersey que s'estima els seus ànecs i alhora és capaç d'estrangular algú fins a matar-lo, aquest homenot que plora perquè la seva mare no li diu que l'estima i alhora és un sàdic que riu mentre atropella algú amb el cotxe. James Gandolfini, mort el 2013 d'un atac de cor, en el paper de Tony Soprano Un individu que és com nosaltres i alhora molt diferent, i que va ser el primer gran antiheroi del món de les sèries. Dit d'una altra manera, perquè Tony Soprano entrés a la televisió, la televisió es va haver d'adaptar a Tony Soprano. La seva tessitura moral, el seu caràcter violent, l'honestedat del personatge parlant d'allò que li feia més por eren elements que no s'havien vist mai a la televisió. Un personatge fet a mida per a James Gadolfini I que a més prenien forma en mans d'un actor gegant que havia estat crucial en la gènesi del personatge: James Gandolfini, que també era de Nova Jersey, com el guionista que va donar vida a la sèrie, David Chase. Li va fer un personatge a mida. La simbiosi entre personatge i actor va ser extraordinària. Més enllà de la llegenda de l'actor consumit pel personatge, que va ser una constant durant la sèrie, la interpretació de James Gandolfini és a un altre nivell. Una transformació increïble de contemplar. Ell és Tony Soprano. Quan mata algú a sang freda, o quan esclata a la consulta de la doctora Melfi o quan es menja un plat de ziti al forn que li prepara la Carmela. "The Sorpranos" té sis temporades a HBO És "perillós" empatitzar amb ell És fàcil empatitzar-hi i alhora perillós, perquè si ho fas et trobaràs segur sentint repulsió per un personatge que has seguit i pel qual t'has preocupat i que t'estimes. Perquè Tony Soprano és masclista, violent, homòfob i un criminal, és clar. Però sap molt bé com guanyar-se't i manipular-te. Una de les coses que separa "The Sopranos" d'altres ficcions amb mafiosos és que el guió no et permet idealitzar-los. Fins i tot el més simpàtic dels secundaris arriba un moment que fa una cosa que t'esgarrifa. Això, com a espectador, et deixa en terra de ningú. I això és el que la fa una sèrie difícil: lluita amb tu. Transgressora per tot arreu La sèrie també va ser transgressora per la manera com va disseccionar la família típica nord-americana de suburbis que havíem vist moltes vegades a la televisió. Aquí teníem els mateixos personatges però esquitxats pel contacte amb la violència i que acaben tenint dinàmiques disfuncionals que no s'havien vist abans. El treball psicològic dels personatges és excepcional. Recordem que és una sèrie basada en les sessions de teràpia del protagonista. Per construir aquests personatges, David Chase es basa en conceptes de la psicoanàlisi com la transferència, la repressió o la catarsi. Veiem com funcionen i per què prenen decisions els personatges a un nivell que és molt profund. Una sèrie que no es basa en la història L'altre element que la va separar de la resta és el fet que la història en si mateixa no és el més important. Evidentment vols saber què passarà. Però el punt fort de la sèrie és el discurs temàtic que la construeix sobre grans idees de l'existència, com la por, el dol, la mort, la violència, etc. sovint fent servir somnis o aparicions recurrents d'animals, com els ànecs o l'ós. Aquest èmfasi en els temes de la sèrie fa que sigui una sèrie que amb el temps encara ha esdevingut més excepcional. La majoria de sèries de Netflix estan pensades per mirar tots els episodis seguits i per tant basades en la història. "The Sopranos" està pensada perquè deixis reposar cada episodi, permetre que deixi un pòsit. De fet, l'últim episodi deixa un pòsit tan gran que t'acompanya per sempre. L'èxit va fer que el trencament que va dur a terme s'intentés replicar per a sèries posteriors. La victòria més gran de la sèrie va ser que va canviar la percepció sobre les sèries fins al punt que per primer cop, de forma unànime, es va començar a pensar en les sèries com una forma artística propera a l'alta cultura i no com un simple entreteniment.

"The Sopranos": per què va canviar la història de les sèries?

Arriba als cinemes la pel·lícula "The many saints of Newark", que explicarà la joventut de Tony Soprano