
"The last of us", candidata a ser una de les millors sèries del 2023
L'adaptació del popular videojoc és una versió millorada de "The walking dead" amb escenes de terror que posen els pèls de punta
"The last of us"
Semàfor Verd
A quina plataforma? HBO Max (estrena dilluns 16 gener)
De què va? M'atreveixo a dir que serà una de les millors sèries del 2023. És l'adaptació en forma de sèrie d'un videojoc d'èxit que proposa un escenari apocalíptic en què hi ha hagut una pandèmia global, provocada per un fong que infecta les persones i les converteix en titelles. El fong les obliga a atacar altres persones i així continuar-se escampant. És un escenari realment esfereïdor que la sèrie situa a l'any 2023.
Si no t'agrada el gènere de terror, no és una sèrie per a tu. Però no és la clau de la sèrie: la clau són els protagonistes, un home que per motius que no explicaré ha de transportar i protegir una adolescent fins a un lloc concret.
Com el videojoc, la sèrie treballa molt bé la relació entre tots dos i els actors saben donar vida tant als seus respectius personatges com a la dinàmica que es crea entre ells, que és molt natural. Ell és Pedro Pascal (de "The Mandalorian") i ella és Bella Ramsey (Lyanna Mormont de "Game of thrones").
El repartiment és un festival per a qualsevol que segueixi sèries habitualment i inclou per exemple Anna Torv, de "Fringe".
Els dos personatges van connectant en un road trip per un escenari gegantí d'edificis abandonats, carreteres solitàries i paisatges de ciment que han estat devorats per la natura. Un escenari que fa la sensació de ser real i on es nota molt la mà de Craig Mazin, creador de "Chernobyl", que és un dels responsables de la sèrie juntament amb el creador del videojoc.
Només per aquestes sensacions que desperta, "The last of us" se situa a anys llum de "The walking dead", que seria el precedent més proper de la sèrie. Fa moltes coses que ja va intentar fer "The walking dead"..., però les fa bé. Els personatges aquí estan ben construïts i són complexos, els actors estan en un altre nivell, les escenes de terror posen els pèls de punta i no es limiten a ser només sang i vísceres (de fet, no li calen vísceres per ser angoixant) i les reflexions sobre la naturalesa humana són més interessants i treballades.
El primer episodi comença sent molt fidel al videojoc amb una seqüència d'acció increïble, al segon s'enfonsa al màxim en el gènere del terror (amb una escena nivell velociraptors a "Jurassic Park"), però al tercer episodi construeix una història d'amor que agafa per sorpresa i que mostra que és una sèrie polièdrica.
"The lying life of adults"
Semàfor Groc
A quina plataforma? Netflix
De què va? Es tracta de la novel·la "La vida mentidera dels adults", traduïda en català a La Campana. La sèrie manté el mateix títol i explica la història d'una adolescent que sent un dia els seus pares parlant d'ella amb disgust. Diuen que cada cop s'assembla més a la seva tieta. El pare diu, i aquesta és una frase que se li queda clavada, que cada cop és més lletja, com la tieta.
A partir d'aquí comença a indagar en aquesta tieta, amb qui els seus pares no tenen cap contacte. La tenen per l'ovella negra de la família i fins i tot l'han esborrada de les fotos. Motius de sobres, recordem que la protagonista és adolescent, per voler trobar-la i descobrir si s'hi assembla realment o no.
La tieta serà el catalitzador de la seva transformació com a adolescent, que inclou un distanciament dels pares i el descobriment dels secrets de la família. Aquests secrets per destapar són la part més convencional de la sèrie, que a estones es fa pesada pel comportament malcriat de la protagonista.
Atrapa sobretot per com explora el seu món interior i com va canviant la seva manera de veure el món. És una bona sèrie si busqueu un drama de personatges.
"Litvinenko"
Semàfor Groc
A quina plataforma? Movistar+
De què va? Basada en l'espia rus que va ser assassinat i és interpretat per David Tennant (actor conegut per sèries com "Broadchurch" o "Des"). Tot i que realment la sèrie no és sobre ell, sinó sobre els esforços de dos detectius de la policia britànica i d'un equip que es munta expressament per al cas per descobrir d'on prové l'enverinament i confirmar (o no) l'acusació de Litvinenko, que va assenyalar directament Vladímir Putin.
Aquest grup de personatges agafa el relleu de la minisèrie després de David Tennant amb una consegüent pèrdua de presència a la pantalla, però alhora seguint molt rigorosament els fets de la investigació posterior, que es va allargar durant una dècada.
De vegades el guió és massa explicatiu, satura amb dades els mecanismes narratius propis de la ficció i la fa més freda, especialment si la comparem amb una minisèrie similar i recent com "Els enverinaments de Salisbury". Però si la història que explica us interessa, "Litvinenko" està prou ben feta i explicada.
"Interview with the vampire"
Semàfor Groc
A quina plataforma? AMC+
De què va? És una adaptació lliure de la novel·la d'Anne Rice que en alguns aspectes és més fidel a la novel·la original que la pel·lícula que se'n va fer als anys 90 on tot el tema homoeròtic s'havia suprimit. Aquí directament s'explicita i és un element central de la història. En altres aspectes han decidit fer canvis expressament.
Així, el vampir Louis de Pointe du Lac és negre i és el propietari d'un bordell a principis del s. XX. Totes dues coses tenen en comú que suposen un pes per al personatge.
Una de les coses que l'atrau del fet de convertir-se en vampir és poder ser "lliure", alliberar-se de l'homofòbia i del racisme, cosa que no aconsegueix com a mortal. Totes dues decisions permeten a la sèrie endinsar-se en temes que interessen al públic actual sense perdre l'essència de les novel·les.
La sèrie es continua basant en el mecanisme narratiu de l'entrevista al vampir que vol explicar la seva història. En paral·lel, explica una relació obsessiva, dependent i en aquest cas també sexual entre Du Lac i Lestat.
Els dos actors són relativament coneguts: Jacob Anderson (el Grey Worm de "Game of thrones") i Sam Reid ("The Newsreader"). I compleixen en el paper, més el primer que el segon. Però el punt fort de la sèrie és sobretot l'ambientació, el vestuari i el treball del període històric en què s'ambienta.
La sèrie té més valor com a retrat d'aquest context, que és el que genera els principals conflictes dels personatges en aquesta versió, que pel tema estrictament vampíric, que en alguns moments es fa tediós i a mesura que avança ho porten tan a l'extrem que es pot fer una mica ridícul.