1. "Exterminad a todos los salvajes" (Raoul Peck, 2021) "El tema d'aquesta sèrie documental és el genocidi, en un sentit ampli del terme: es refereix a l'agressió d'una majoria privilegiada contra una minoria desprotegida." Semàfor: Verd El punt fort: Explica com la deshumanització de l'altre és sempre present en els moments més foscos de la humanitat i quines són les eines, a través de la premsa, el cinema, la televisió o la publicitat, amb què s'ha gestat aquest relat. De què va? El títol és una citació d'"El cor de les tenebres", de Josep Conrad, que és una referència constant durant tota la sèrie documental. Parla sobre la capacitat de convertir l'altre en algú que no és humà i, per tant, que es pot exterminar. 'Exterminad a todos los salvajes'  El més interessant: L'autor, el director Raoul Peck, fa un recorregut aclaparador per la història de la violència contra els pobles que estan en una situació d'inferioritat i la justificació d'aquesta violència, que els va acabar fent desaparèixer de la capa de la Terra. A ells, a la seva cultura i a la seva identitat. És un extermini. Fet, a més, amb els exterminadors fent-se fotografies amb els exterminats, tractant-los com mascotes, objectes o animals. Atenció a: Segur que rebrà crítiques justament perquè és una sèrie opinativa, però també és molt estimulant i us la recomano. L'ambient: Estilísticament és una amalgama de materials diversos, que inclou fragments de pel·lícules de Hollywood, segments que estan dramatitzats, amb en Josh Harnett com a protagonista, gràfics amb dades i vídeos casolans de la vida de l'autor. Ell forma part de la història com una manera d'admetre que la lectura que està fent és personal. Uneix nazisme, colonialisme, el genocidi dels pobles indígenes americans, l'esclavitud i el supremacisme blanc amb els seguidors de Donald Trump. A quina plataforma: HBO 2. "Stieg Larsson: el hombre que jugó con fuego" (Henrik Georgsson​, 2018) "El documental retrata molt bé un escriptor que era, per sobre de tot, un home polític, compromès, que volia treure a la llum i posar el focus sobre la ultradreta per desactivar-la. Es va arriscar molt per aconseguir informació sobre els seus membres." Semàfor: Verd De què va? La faceta d'escriptor de Stieg Larsson, l'autor de la trilogia "Millennium", és prou coneguda. El que fa aquesta sèrie és endinsar-se en la seva faceta com a investigador del moviments d'ultradreta i neonazis, que va començar a seguir als anys 70, quan tothom en el seu entorn pensava que no tenien importància i que eren un moviment mort. Era una feina d'investigació que combinava amb la seva feina en un diari, on treballava com a dissenyador. Durant la jornada laboral treballava per guanyar-se un sou. Quan acabava la jornada, començava la investigació que per a ell tenia interès. 'Stieg Larsson: el hombre que jugó con fuego'  El més interessant: La sèrie explica la seva persistència, alhora que fa una crònica de l'auge de la ultradreta, passant per moments clau poc coneguts, com l'assassinat de Rony Landin, o molt coneguts, com l'assassinat l'Olof Palme. Barrejant imatges documentals i recreació. L'ambient: Un dels moments més esfereïdors és, ja als 90, quan fa una conferència per parlar d'un llibre que ha escrit sobre el tema en col·laboració amb una escriptora, Anna-Lena Lodenius, i quan arriben a la sala la troben gairebé plena. Però no pas de lectors seus, sinó de membres de grups d'ultradreta i neonazis. Quan comencen la conferència es posen a fotografiar-los i comencen a rebre amenaces de mort. Ella ho va deixar estar. Ell, no. A quina plataforma: Filmin   3. "Nevenka" (Maribel Sánchez-Maroto, 2021) "Explica la història de Nevenka Fernández, la primera dona a Espanya que va denunciar per assetjament sexual un càrrec polític, l'alcalde de Ponferrada, i va aconseguir una condemna (mínima)." Semàfor: Verd De què va? La sèrie documental es basa en el testimoni d'ella vint anys després. És ella qui recorda tot el que va passar i, a partir d'aquí, la sèrie fa una reconstrucció cronològica dels fets.  'Nevenka'  El més interessant: El resultat és el retrat d'una societat que va donar suport a l'assetjador. Van fer un "Jo sí que et crec", però per protegir l'alcalde. I també el retrat d'un sistema judicial que qüestiona la víctima amb un interrogatori per part del fiscal que és repugnant. L'ambient: Estilísticament és més limitat que les altres sèries documentals que hem comentat. Basant-se en recursos com el zoom per acostar-se als personatges en moments clau. Però és una sèrie documental important per tot el que exposa. A quina plataforma: Netflix   4. "How to with John Wilson" (John Wilson, 2020) "Em sembla una joia de sèrie documental, malgrat que en aparença sembla que no ho hagi de sèrie: és un documentalista que es diu John Wilson i que es fa una pregunta i surt al carrer a buscar la resposta." Semàfor: Verd El punt fort: La resposta pren forma de tutorial. Per exemple, en un episodi es pregunta: "Com cuinar el risotto perfecte?" El que fa és buscar com fer-ho: primer a internet, després preguntant-ho a algun veí italià que l'hi explica. Va seguint els passos, compra al supermercat, cuina, etc. Tot això hi és. Però sempre t'acaba portant per un camí que no t'esperaves, que sorgeix de la recerca. De què va? Aquesta idea de deixar-te portar per la investigació i acabar descobrint llocs i persones que no t'esperaves conèixer quan has començat l'episodi em sembla meravellosa. I, a més, no és un descobriment a l'atzar, com ell intenta fer-te creure, sinó que està perfectament planificat. Darrere de cada episodi hi ha una reflexió que va molt més enllà del fet de cuinar un risotto. I la sèrie en conjunt té una altra reflexió que uneix tot el que hem vist durant tots els episodis. 'How to with John Wilson'  Atenció a: Té moments que són or. Hi ha una escena, una reunió d'una associació d'àrbitres de futbol, que és hilarant i alhora és un retrat cru de com de petits podem ser com a éssers humans. L'ambient: A això hi heu d'afegir que, com que és un documentalista, té una quantitat enorme de material de vídeo gravat, que fa servir per il·lustrar el que diu amb la veu en off. I el fa servir per aconseguir un efecte còmic que és molt divertit. A quina plataforma: HBO 5. "Pretend it's a city" (Martin Scorsese, 2021) "Estructurada a partir d'una conversa en què Fran Lebowitz ens explica la seva particular visió de la vida a la ciutat en resposta a les preguntes de Martin Scorsese, que aquí està exercint d'entrevistador. O, més aviat, de fan." Semàfor: Verd El punt fort: Martin Scorsese ja havia comptat amb ella a "El llop de Wall Street", on fa de jutgessa (el mateix paper que havia fet durant set anys a la sèrie "Law & Order"). De què va? Com descobrim, ella és més coneguda per la seva faceta de comediant i figura pública. La caracteritza l'humor cínic i sec amb què parla de tot, però, sobretot, de la vida moderna i de Nova York. En realitat, podria ser qualsevol ciutat. El que a ella li interessa (o podríem dir que la molesta) és el que molesta en qualsevol ciutat. Com ara gent que no mira per on va perquè té els ulls clavats al mòbil. 'Pretend it's a city'  El més interessant: Quan es posa crítica carrega amb ganes contra la tecnologia, el capitalisme i la gentrificació, però generalment fa un humor observacional proper a Jerry Seinfeld i, sobretot, Larry David. Atenció a: No enganya quan diu que li agrada molt escoltar-se. Es nota que està molt ben pagada de si mateixa quan se li escapa una cara de satisfacció després de fer una broma. Al mateix temps, és difícil no assentir amb el cap i pensar que té raó, perquè sovint l'encerta de ple, i d'una manera fina, amb els seus comentaris. A quina plataforma: Netflix