Sexe, tabús i fracassos: les millors sèries d'estrena per riure

1. "Stath lets flats" (Tom Kingsley, 2018) La "The Office" del món immobiliari. Semàfor: Verd El punt fort: Perquè us feu una idea de l'èxit d'aquesta sèrie al Regne Unit, us diré que va guanyar el BAFTA a la millor comèdia, per sobre de la 2a temporada de "Fleabag". De què va? Una comèdia ambientada en una immobiliària. El protagonista és un comercial desastrós que posa els clients en situacions incòmodes constantment. Fa comentaris inapropiats, si és que no són directament ofensius, no escolta quan li parlen, és molt maldestre i, a sobre, no sap mentir, característica que tots sabem que pot ser molt necessària en la professió. Els seus intents de donar gat per llebre són tan obvis que són hilarants. Recorda molt al protagonista de "The Office"; n'hereta el mateix sentit de l'humor i protagonistes patètics. La sèrie que ha desbancat "Fleabag" als premis BAFTA a la millor comèdia ("Sath Lets Flats") El més interessant: En cada episodi veiem com intenten llogar un pis a diversos compradors potencials i, sovint, fracassen en l'intent. La sèrie amaga també una crítica àcida a aquests forats infames que sovint ens intenten fer passar per pisos habitables, com sap qualsevol que hagi hagut de llogar pis alguna vegada. La realitat que la sèrie mostra de la ciutat de Londres no és gens diferent que la de ciutats com ara Barcelona. Atenció a: A l'actor protagonista, el Jamie Demetriou, potser el reconeixeu perquè va ser un dels interessos amorosos de la protagonista de "Fleabag" (el de les dents de conill). A quina plataforma: Filmin 2. "Sexify" (Kalina Alabrudzinska, Piotr Domalewski, 2021) Semàfor: Groc El punt fort: Una sèrie força entretinguda que podríem definir com una barreja entre "Masters of sex" i "Sex education". De què va? És una sèrie polonesa sobre una estudiant de programació que vol tenir èxit fent una aplicació. El projecte que fa no engresca el seu tutor i decideix repensar-lo. El consell que li ha donat el tutor és que l'aplicació ha de ser sobre una cosa que interessi molt la gent jove. De seguida ho veu clar: sexe! Concretament, farà una aplicació per millorar l'orgasme femení. El problema és que en el terreny del sexe ella és inexperta, així que haurà de reclutar altres personatges amb una vida sexual força més activa perquè l'ajudin. La protagonista dissenya una app sobre l'orgasme femení ("Sexify") El més interessant: És una sèrie divertida i fresca, que tracta el tema de forma molt desinhibida i que té un sentit de l'humor de vegades amb un punt absurd. Atenció a: L'única pega és que els episodis són massa llargs per a una sèrie d'aquestes característiques. A quina plataforma: Netflix 3. "The Watch" (Simon Allen, 2021) Un autèntic xurro! Llegiu les novel·les. Semàfor: Vermell En què punxa: Està basada en una de les novel·les del Móndisc, el fenomenal univers fantàstic de Terry Pratchett. És un autor amb qui és impossible no riure, i la novel·la en concret, que és "Guàrdies, guàrdies!" és una de les més divertides que ha escrit... Però l'execució de la sèrie és pèssima. Més aviat fa venir ganes de plorar. De què va? És un procedimental policíac avorrit. La premissa és més o menys la mateixa: els protagonistes són els membres de la guàrdia nocturna de la ciutat d'Ankh-Morpock, que el mateix Terry Pratchett defineix com els típics secundaris que moren en mans dels autèntics protagonistes i que no importen a ningú. Basada l'univers fantàstic de Terry Pratchett ("The Watch") Atenció a: Qui ha fet la sèrie no ha llegit el llibre. No han respectat ni tan sols el món de fantasia dels llibres i l'han convertit en una mena d'univers ciberpunk molt genèric. Les bromes no fan gràcia, els efectes especials fan vergonya. A quina plataforma: Movistar 4. "POSE" (Ryan Murphy, Nelson Cragg, i Silas Howard, 2018) Si us va agradar "It's sin", li podeu donar una oportunitat. Semàfor: Verd De què va? S'ha estrenat la 3a temporada d'una sèrie ambientada en el món de la "ball culture", als anys 80, a Nova York. Es tracta d'una subcultura dins de la comunitat LGBTI que consisteix en una competició, amb jurat, que podria semblar una barreja de desfilada de models i concurs de ball i on la clau era expressar-se de forma lliure. De fet, per molts era l'únic espai de llibertat on podien ser ells mateixos i manifestar-se tal com són. La idea és posar sota els focus persones que la societat condemna a la marginalitat. És un tema recurrent de Ryan Murphy i Brad Falchuck, creadors de "Pose", que són també pares de sèries tan diferents com "Glee" o "American horror story". Un retrat del món del "ball culture", als anys 80, a Nova York ("Pose") El més interessant: El que fa la sèrie és explicar molt bé com aquest món podia ser un lloc d'acollida. La sèrie va començar amb un ballarí que marxa de casa quan els seus pares, que són religiosos, descobreixen que és gai, i en aquest món troba una segona família. Atenció a: La tercera temporada, que és l'última, està plantejada en forma d'epíleg i ara ja estem a mitjans dels anys 90. La sèrie fa servir els personatges que ja coneixem i es pregunta com serà el seu futur, ara que ja no són joves, i si en el seu dia a dia han pogut conservar alguna cosa de la llibertat d'aquesta subcultura. A quina plataforma: HBO 5. "Belgravia" (Julian Fellowes, 2020) Interessarà als seguidors de sèries com "Downton Abbey" o "Bridgerton". Semàfor: Vermell El punt fort: És la nova sèrie del creador de "Downton Abbey", el guionista Julian Fellowes, que ha adaptat la seva novel·la i ha comptat amb el mateix equip tècnic de "Downton Abbey" per fer-ho realitat. I és clar: les dues sèries s'assemblen molt. La sèrie va a buscar els seguidors dels "Bridgerton" ("Belgravia") De què va? La història que explica és la de dues famílies unides per un net que es va mantenir en secret i que ara que s'ha fet gran es presenta en societat sense que ell sàpiga quin és el seu origen. El més interessant: "Belgravia" té tots els tics de "Downton Abbey": la manera de filmar per dins les mansions, el mateix estil de banda sonora i un ús similar de la música, el mateix estil de diàleg... Podríem dir que ha replicat els hàbits de la sèrie. Atenció a: També hi ha història d'amor per als fans dels "Bridgerton", que és el públic que la sèrie intenta recollir. Però, en general, és més del mateix i se la veu pobra. En aquest sentit, "The crown" i la seva excel·lent factura visual ha fet molt de mal. A quina plataforma: Movistar+

Sexe, tabús i fracassos: les millors sèries d'estrena per riure

Les estrenes de la setmana estan marcades per la voluntat, no sempre amb èxit, de fer-nos passar una bona estona