Sis llibres que en Màrius Serra recomana per als dies de confinament

1. The last man (1826), de Mary Shelley No hi ha traducció ni al català ni al castellà. Sis anys després de publicar l'inoblidable "Frankenstein", Shelley va escriure una novel·la apocalíptica que es basa en una profecia terrible sobre la pesta que assolarà la humanitat fins a reduir-la a pocs supervivents. En teoria això passarà a finals del segle XXI, una època que llavors devia semblar molt llunyana. Aquí no hi ha redempció perquè el seny no arriba fins que tot no està perdut. És d'un romanticisme atroç, amb grans discursos en els moments crítics, i els bons abraçant els enemics d'una manera que avui (i llavors també) és inversemblant. No va ser gaire popular. N'he traduït un paràgraf: "L'home, entès com a subjecte que pot dormir i es pot llevar, que pot realitzar totes les seves funcions orgàniques, continua existint, però l'home que, malgrat ser un individu vulnerable, és capaç de transformar-se en grup fins a ser més poderós que el vent i de dominar els elements de la mare naturalesa, aquell home semblant als semidéus havia deixat d'existir." Mary Shelley (Lliure de drets) 2. The Scarlet Plague (1912), de Jack London Versió només en castellà, La peste escarlata, traducció de Marcial Souto a Libros del Zorro Rojo, entre d'altres. Aquest relat ha estat tan popular que se'l considera inaugural del gènere "novel·la catàstrofe" que després el cinema ha explotat molt. L'any 2073 arriba una malaltia desconeguda que accelera el ritme cardíac, augmenta la temperatura corporal i provoca una erupció escarlata, que s'estén ràpidament per la cara i tot el cos dels afectats. Ho devasta tot de manera apocalíptica, llevat de petits grups de supervivents. Seixanta anys després, un antic professor de la Universitat de San Francisco, ara nonagenari, intenta transmetre als seus nets semisalvatges com era el món perdut que ja ningú no recorda. 3. La pesta (1962), d'Albert Camus, en traducció al català de Joan Fuster (Edicions 62 en diversos formats, també a La Butxaca) La ciutat algeriana d'Orà, encara administrada per l'estat francès, viu una epidèmia atroç per una malaltia que, de mica en mica, es confirma que és la pesta medieval. D'entrada, als habitants els costa molt d'acceptar-ho, entre altres coses perquè els sembla un anacronisme, però l'evidència fa que calgui decretar el tancament i incomunicació absoluta de la ciutat. La dimensió moral de la novel·la, que la va transformar en un referent, és l'exploració de les conseqüències en el comportament de les persones, perquè en darrer terme totes les estructures creades trontollen i tot depèn dels éssers humans que hi plantin cara. És una lectura molt recomanable per a aquests dies. Albert Camus 4. Assaig sobre la ceguesa de José Saramago (1995, tres anys abans de rebre el Nobel), en traducció al català de Núria Prats per a Edicions 62 Una altra novel·la moral que especula sobre els efectes d'una hipotètica epidèmia que va provocant la ceguesa entre l'alarmada població. Comença amb un conductor que es queda cec mentre està aturat en un semàfor. Aviat perden la vista la seva dona, el metge que el visita i s'encomana la ceguesa blanca com una gran epidèmia. La narradora és la dona del metge, que no s'ha quedat cega però ho fa veure per acompanyar el metge al centre d'aïllament. Amb aquest recurs Saramago retrata l'infern que passen els afectats per sobreviure, en una descripció aterridora d'un món desconcertat en el qual regna el caos. 5. La carretera (The Road, 2006, premi Pulitzer) de Cormac McCarthy. Traducció al català de Rosa Borràs a Edicions 62 (2007). Una novel·la post-apocalíptica Un pare i el seu fill caminen a través de territoris destruïts anys enrere per un cataclisme del qual no en sabem res, però que va acabar amb la civilització i amb la majoria de la població. Res no es mou, llevat la cendra que arrossega el vent. El cel és fosc, el fred esberla les pedres. I ells dos només tenen el que porten al damunt, una pistola per defensar-se de les bandes violentes i, sobretot, es tenen l'un a l'altre. Aquesta commovedora relació és el motor de la novel·la. 6. L'any de la plaga de Marc Pastor (2010 a La Magrana, ara a Amsterdam), adaptada al cinema el 2018 Una aportació contemporània molt interessant d'un autor català intergenèric com Pastor. Un agost Víctor Negro passa com pot un trencament sentimental. Alhora, es donen un seguit de suïcidis d'ancians. A casa de cada mort apareix sempre un test amb una planta d'eucaliptus i tots els familiars semblen massa resignats. Els mitjans de comunicació comencen a parlar d'un estrany virus, una mutació agressiva de la grip A. Internet cau, els mòbils perden cobertura, la tele només passa pel·lis antigues. Tot s'accelera d'una manera espectacular quan Negro vol esbrinar què passa. Una bona novel·la.

Sis llibres que en Màrius Serra recomana per als dies de confinament

Les "novel·les pandèmiques" són un subgènere de la ficció amb catàstrofe