Sèries que no serien el mateix sense la banda sonora

Les s&egrave;ries tamb&eacute; les mirem per les orelles. La banda sonora n&#39;&eacute;s un element molt important. Sovint ens fixem en qui &eacute;s el creador d&#39;una s&egrave;rie, el guionista principal, el director o els actors, per&ograve; no ens fixem tant en qui n&#39;&eacute;s el compositor. Hi ha diferents compositors que s&#39;han fet un nom en el m&oacute;n de les s&egrave;ries perqu&egrave; s&oacute;n essencials en els projectes en qu&egrave; han treballat. Aconsegueixen una cosa molt dif&iacute;cil de fer: si imaginem les s&egrave;ries sense la seva m&uacute;sica no seria el mateix. Aix&ograve; vol dir que contribueixen d&#39;una manera molt important a la s&egrave;rie en q&uuml;esti&oacute;: s&oacute;n decisives per aportar personalitat, dotar les escenes d&#39;intensitat i fer-nos connectar amb els personatges a trav&eacute;s de l&#39;efecte intangible que ens provoca la m&uacute;sica. Us proposo una tria de compositors per seguir, que tamb&eacute; trobareu agrupats en una llista de Spotify. De &quot;The Leftovers&quot; a &quot;La amiga estupenda&quot; Comen&ccedil;o per Max Richter, que &eacute;s un dels compositors m&eacute;s importants de les s&egrave;ries recents. Se situa estil&iacute;sticament dins del postminimalisme i entre els aficionats a les s&egrave;ries &eacute;s conegut per la banda sonora de &quot;The Leftovers&quot; (HBO Max). La seva m&uacute;sica captura molt b&eacute; l&#39;angoixa existencial i el buit emocional dels personatges de la s&egrave;rie, que com b&eacute; sabeu comen&ccedil;a amb la desaparici&oacute; sobtada d&#39;un 2% de la poblaci&oacute; mundial i deixa perduts els que es queden. La s&egrave;rie est&agrave; basada en la novel&middot;la de Tom Perrotta i &eacute;s una de les experi&egrave;ncies m&eacute;s intenses que ha ofert mai una s&egrave;rie, en part per les composicions de Max Richter. Justin Theroux i Carrie Coon a &quot;The Leftovers&quot; (HBO Max) Una altra s&egrave;rie tamb&eacute; molt intensa i amb banda sonora del compositor alemany &eacute;s &quot;La amiga estupenda&quot; (HBO Max). La intensitat de la relaci&oacute; entre les dues amigues protagonistes no seria la mateixa sense les composicions de Max Richter. Una relaci&oacute; tenyida de competitivitat que fa que sempre s&#39;estiguin mirant l&#39;una a l&#39;altra. Tamb&eacute; evoca la desesperaci&oacute; de sentir-se atrapades en una vida que no poden deixar enrere. La s&egrave;rie est&agrave; basada en les novel&middot;les d&#39;Elena Ferrante. A part de la banda sonora, inclou peces d&#39;un dels treballs m&eacute;s coneguts de Max Richter, que &eacute;s la seva recomposici&oacute; de les quatre estacions de Vivaldi. Les peces d&#39;aquest &agrave;lbum tamb&eacute; s&#39;han utilitzat en moltes altres s&egrave;ries. La m&uacute;sica de Max Richter, ja siguin peces fetes per a l&#39;ocasi&oacute; o peces extretes dels seus &agrave;lbums, es pot escoltar en t&iacute;tols com &quot;Black Mirror&quot;, &quot;The Handmaid&#39;s Tale&quot;, &quot;Peaky Blinders&quot; o &quot;Taboo&quot;. D&#39;&quot;Utopia&quot; a &quot;The White Lotus&quot; El compositor xil&egrave; d&#39;origen canadenc, Cristobal Tapia de Veer, es va donar a con&egrave;ixer amb la banda sonora de la s&egrave;rie &quot;Utopia&quot; (Filmin). Fa composicions molt juganeres de m&uacute;sica electr&ograve;nica que sovint provoquen una sensaci&oacute; d&#39;estranyesa. &quot;Utopia&quot; &eacute;s una s&egrave;rie sobre conspiracions i paranoia, i la banda sonora, que sembla que soni al cap dels personatges, ajuda molt al desconcert i a generar moments inquietants. &quot;Utopia&quot; (2013) Aquesta mateixa sensaci&oacute; desconcertant tamb&eacute; la trobem en una altra de les composicions recents de Cristobal Tapia de Veer, la de la s&egrave;rie &quot;The White Lotus&quot; (HBO Max). Aix&iacute; com a &quot;Utopia&quot; la banda sonora &eacute;s un element que se suma a la resta d&#39;elements inquietants de la s&egrave;rie, en el cas de &quot;The White Lotus&quot; aqu&iacute; &eacute;s la m&uacute;sica la que carrega pr&agrave;cticament sola amb la responsabilitat de crear aquesta angoixa barrejada amb misteri, que contrasta amb l&#39;espai paradis&iacute;ac on s&#39;ambienta la s&egrave;rie, un hotel de luxe situat a Hawaii on s&#39;ha trobat un cad&agrave;ver. Fins aqu&iacute; tindr&iacute;em exemples de compositors relativament coneguts. Ara venen els grans noms: compositors que s&oacute;n tan famosos com ho poden ser creadors de les s&egrave;ries. I que tenen un reconeixement a l&#39;altura del seu talent, cosa que no sempre passa. De &quot;Lost&quot; a &quot;Joc de trons&quot;: grans compositors El primer &eacute;s el gran Michael Giacchino. Conegut per haver compost la banda sonora de &quot;Lost&quot; (Disney+). La s&egrave;rie no seria el mateix sense ell, capa&ccedil; de passar de l&#39;evocaci&oacute; del misteri m&eacute;s punyent a l&#39;emotivitat amb peces com la ic&ograve;nica &quot;Life and Death&quot;. &Eacute;s una banda sonora tan impecable que n&#39;hi ha prou d&#39;escoltar una pe&ccedil;a perqu&egrave; et vingui de seguida una escena concreta al cap i al cor . Des de &quot;Lost&quot;, Giacchino ha tingut una carrera molt prol&iacute;fica. Ha continuat treballant molt amb J.J. Abrams. Va fer algunes composicions per &quot;Fringe&quot;, per exemple. Per&ograve; ha treballat sobretot al cinema. Un altre compositor de molt &egrave;xit &eacute;s Ramin Djabadi. Poques persones no deuen haver escoltat la seva feina, perqu&egrave; &eacute;s autor de la can&ccedil;&oacute; principal de &quot;Joc de trons&quot;, una de les m&eacute;s taral&middot;lejades i m&eacute;s versionades del m&oacute;n de les s&egrave;ries. El m&oacute;n de Joc de Trons (HBO Max) no seria el mateix sense les composicions de Ramin Djabadi, un compositor alemany d&#39;origen irani&agrave; que va comen&ccedil;ar fent arranjaments i m&uacute;sica addicional per a Hans Zimmer (per exemple a &quot;Batman Begins&quot;) i a poc a poc s&#39;ha anat fent un nom com a compositor. Treballa en pel&middot;l&iacute;cules, videojocs i s&egrave;ries. Per exemple, &eacute;s l&#39;autor de la banda sonora de &quot;WestWorld&quot;. &quot;Joc de Trons&quot; &eacute;s la seva obra m&eacute;s coneguda i destaca perqu&egrave; pot anar de la grandiloq&uuml;&egrave;ncia orquestral a peces inesperadament minimalistes, com una de les meves preferides de Joc de Trons: &quot;The Light of the Seven&quot;. De &quot;The Mandalorian&quot; a &quot;Succession&quot;: compositors elogiats Una altra banda sonora que ha estat molt elogiada &eacute;s la de la s&egrave;rie &quot;The Mandalorian&quot; (Disney+), que va compondre el suec Ludwig G&ouml;ransson, amb fragments fant&agrave;stics. El tema principal, per exemple, enganxa a la primera. Si &quot;The Mandalorian&quot; va aconseguir transmetre l&#39;esperit aventurer de l&#39;&quot;Star Wars&quot; original &eacute;s, en part, per aquesta banda sonora amb aroma de western on es troben sintetitzadors i instruments de vent i que &eacute;s molt diferent de la banda sonora cl&agrave;ssica orquestral de &quot;Star Wars&quot; de John Williams. Funciona de meravella i li dona molta energia. Ludwig G&ouml;ransson tamb&eacute; ha treballat en moltes altres s&egrave;ries i pel&middot;l&iacute;cules, i se&#39;l coneix pel seu treball com a productor de Childish Gambino, per exemple. Acabem amb el compositor nord-americ&agrave; Nicholas Britell, que firma peces d&#39;una s&egrave;rie de la qual hem parlat molt aquesta temporada: &quot;Succession&quot; (HBO Max). Els Roy s&oacute;n una fam&iacute;lia amb pocs escr&uacute;pols i la banda sonora de &quot;Succession&quot; t&eacute; un so cl&agrave;ssic per&ograve; amb una tonalitat fosca que encaixa a la perfecci&oacute; amb l&#39;estatus social dels protagonistes. &Eacute;s una banda sonora amb molt de piano i viol&iacute; que aconsegueix generar la sensaci&oacute; que alguna cosa important est&agrave; a punt de passar, i aconsegueix que una s&egrave;rie, basada fonamentalment en reunions i trucades de tel&egrave;fon, sigui molt emocionant. Nicholas Britell tamb&eacute; &eacute;s el compositor de la s&egrave;rie &quot;The Underground Railroad&quot;. De fet, &eacute;s col&middot;laborador habitual de Barry Jenkins i ha estat el compositor de pel&middot;l&iacute;cules com &quot;Moonlight&quot;. Tamb&eacute; treballa amb el director Adam McKay, i l&#39;heu sentit en pel&middot;l&iacute;cules com &quot;Don&#39;t Look Up&quot;, entre d&#39;altres. Aqu&iacute; teniu una llista de Spotify amb algunes de les millors composicions de s&egrave;ries que hem comentat:

Sèries que no serien el mateix sense la banda sonora

La música de "Lost", "Joc de trons" o "The Mandalorian" és decisiva per donar personalitat, dotar les escenes d'intensitat i fer-nos connectar amb els personatges