Les millors bandes sonores de sèries, amb Toni de la Torre
El compositor Ludwig Gransson ha posat música a la sèrie "The Mandalorian"
El matí de Catalunya Ràdio

Sèries que no serien el mateix sense la banda sonora

La música de "Lost", "Joc de trons" o "The Mandalorian" és decisiva per donar personalitat, dotar les escenes d'intensitat i fer-nos connectar amb els personatges

Actualitzat

Les sèries també les mirem per les orelles. La banda sonora n'és un element molt important. Sovint ens fixem en qui és el creador d'una sèrie, el guionista principal, el director o els actors, però no ens fixem tant en qui n'és el compositor.

Hi ha diferents compositors que s'han fet un nom en el món de les sèries perquè són essencials en els projectes en què han treballat. Aconsegueixen una cosa molt difícil de fer: si imaginem les sèries sense la seva música no seria el mateix. Això vol dir que contribueixen d'una manera molt important a la sèrie en qüestió: són decisives per aportar personalitat, dotar les escenes d'intensitat i fer-nos connectar amb els personatges a través de l'efecte intangible que ens provoca la música. Us proposo una tria de compositors per seguir, que també trobareu agrupats en una llista de Spotify.

De "The Leftovers" a "La amiga estupenda"

Començo per Max Richter, que és un dels compositors més importants de les sèries recents. Se situa estilísticament dins del postminimalisme i entre els aficionats a les sèries és conegut per la banda sonora de "The Leftovers" (HBO Max).

La seva música captura molt bé l'angoixa existencial i el buit emocional dels personatges de la sèrie, que com bé sabeu comença amb la desaparició sobtada d'un 2% de la població mundial i deixa perduts els que es queden. La sèrie està basada en la novel·la de Tom Perrotta i és una de les experiències més intenses que ha ofert mai una sèrie, en part per les composicions de Max Richter.

Les millors bandes sonores de sèries, amb Toni de la Torre
Justin Theroux i Carrie Coon a "The Leftovers" (HBO Max)

Una altra sèrie també molt intensa i amb banda sonora del compositor alemany és "La amiga estupenda" (HBO Max). La intensitat de la relació entre les dues amigues protagonistes no seria la mateixa sense les composicions de Max Richter. Una relació tenyida de competitivitat que fa que sempre s'estiguin mirant l'una a l'altra. També evoca la desesperació de sentir-se atrapades en una vida que no poden deixar enrere. La sèrie està basada en les novel·les d'Elena Ferrante.

A part de la banda sonora, inclou peces d'un dels treballs més coneguts de Max Richter, que és la seva recomposició de les quatre estacions de Vivaldi. Les peces d'aquest àlbum també s'han utilitzat en moltes altres sèries.

La música de Max Richter, ja siguin peces fetes per a l'ocasió o peces extretes dels seus àlbums, es pot escoltar en títols com "Black Mirror", "The Handmaid's Tale", "Peaky Blinders" o "Taboo".

D'"Utopia" a "The White Lotus"

El compositor xilè d'origen canadenc, Cristobal Tapia de Veer, es va donar a conèixer amb la banda sonora de la sèrie "Utopia" (Filmin). Fa composicions molt juganeres de música electrònica que sovint provoquen una sensació d'estranyesa.

"Utopia" és una sèrie sobre conspiracions i paranoia, i la banda sonora, que sembla que soni al cap dels personatges, ajuda molt al desconcert i a generar moments inquietants.

Les millors bandes sonores de sèries, amb Toni de la Torre
"Utopia" (2013)

Aquesta mateixa sensació desconcertant també la trobem en una altra de les composicions recents de Cristobal Tapia de Veer, la de la sèrie "The White Lotus" (HBO Max).

Així com a "Utopia" la banda sonora és un element que se suma a la resta d'elements inquietants de la sèrie, en el cas de "The White Lotus" aquí és la música la que carrega pràcticament sola amb la responsabilitat de crear aquesta angoixa barrejada amb misteri, que contrasta amb l'espai paradisíac on s'ambienta la sèrie, un hotel de luxe situat a Hawaii on s'ha trobat un cadàver.

Fins aquí tindríem exemples de compositors relativament coneguts. Ara venen els grans noms: compositors que són tan famosos com ho poden ser creadors de les sèries. I que tenen un reconeixement a l'altura del seu talent, cosa que no sempre passa.

De "Lost" a "Joc de trons": grans compositors

El primer és el gran Michael Giacchino. Conegut per haver compost la banda sonora de "Lost" (Disney+). La sèrie no seria el mateix sense ell, capaç de passar de l'evocació del misteri més punyent a l'emotivitat amb peces com la icònica "Life and Death". És una banda sonora tan impecable que n'hi ha prou d'escoltar una peça perquè et vingui de seguida una escena concreta al cap i al cor .

Des de "Lost", Giacchino ha tingut una carrera molt prolífica. Ha continuat treballant molt amb J.J. Abrams. Va fer algunes composicions per "Fringe", per exemple. Però ha treballat sobretot al cinema.

Un altre compositor de molt èxit és Ramin Djabadi. Poques persones no deuen haver escoltat la seva feina, perquè és autor de la cançó principal de "Joc de trons", una de les més taral·lejades i més versionades del món de les sèries. El món de Joc de Trons (HBO Max) no seria el mateix sense les composicions de Ramin Djabadi, un compositor alemany d'origen iranià que va començar fent arranjaments i música addicional per a Hans Zimmer (per exemple a "Batman Begins") i a poc a poc s'ha anat fent un nom com a compositor. Treballa en pel·lícules, videojocs i sèries. Per exemple, és l'autor de la banda sonora de "WestWorld".

"Joc de Trons" és la seva obra més coneguda i destaca perquè pot anar de la grandiloqüència orquestral a peces inesperadament minimalistes, com una de les meves preferides de Joc de Trons: "The Light of the Seven".

De "The Mandalorian" a "Succession": compositors elogiats

Una altra banda sonora que ha estat molt elogiada és la de la sèrie "The Mandalorian" (Disney+), que va compondre el suec Ludwig Göransson, amb fragments fantàstics. El tema principal, per exemple, enganxa a la primera.

Si "The Mandalorian" va aconseguir transmetre l'esperit aventurer de l'"Star Wars" original és, en part, per aquesta banda sonora amb aroma de western on es troben sintetitzadors i instruments de vent i que és molt diferent de la banda sonora clàssica orquestral de "Star Wars" de John Williams. Funciona de meravella i li dona molta energia. Ludwig Göransson també ha treballat en moltes altres sèries i pel·lícules, i se'l coneix pel seu treball com a productor de Childish Gambino, per exemple.

Acabem amb el compositor nord-americà Nicholas Britell, que firma peces d'una sèrie de la qual hem parlat molt aquesta temporada: "Succession" (HBO Max). Els Roy són una família amb pocs escrúpols i la banda sonora de "Succession" té un so clàssic però amb una tonalitat fosca que encaixa a la perfecció amb l'estatus social dels protagonistes. És una banda sonora amb molt de piano i violí que aconsegueix generar la sensació que alguna cosa important està a punt de passar, i aconsegueix que una sèrie, basada fonamentalment en reunions i trucades de telèfon, sigui molt emocionant.

Nicholas Britell també és el compositor de la sèrie "The Underground Railroad". De fet, és col·laborador habitual de Barry Jenkins i ha estat el compositor de pel·lícules com "Moonlight". També treballa amb el director Adam McKay, i l'heu sentit en pel·lícules com "Don't Look Up", entre d'altres.

Aquí teniu una llista de Spotify amb algunes de les millors composicions de sèries que hem comentat:

ARXIVAT A:
MúsicaSèries
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut