556 quilòmetres d'autopista queden lliures de peatge a Catalunya. A partir d'aquest dimecres, 1 de setembre, es podrà circular sense barreres per l'AP-7, l'AP-2, la C-32 nord i la C-33. Polítics i ciutadania han parlat "d'un dia històric" perquè, per primer cop en dècades, Catalunya té més quilòmetres de vies ràpides gratuïtes que de pagament. Però, què vol dir "gratuïtes"? Realment no suposaran cap cost per a la ciutadania? Segons l'economista Xavier Sala-i-Martín, "les autopistes gratis no existeixen, són totes de pagament", i les continuarem pagant les persones a través dels impostos: "El manteniment de les autopistes costa centenars de milions d'euros. Quan diem que paga el govern és perquè agafa diners de la ciutadana, dels contribuents. Per tant, pagar, s'ha de pagar igualment, igual que amb la sanitat o l'educació." Què suposa l'aixecament dels peatges? El catedràtic d'economia calcula que la Generalitat haurà d'invertir entre 170 i 200 milions d'euros l'any per sufragar el manteniment dels peatges. Alerta que es tracta de diners públics i que la necessitat d'aquests diners pot provocar que s'apugin els impostos o es facin retallades: "Haurem de pagar amb menys sanitat, amb menys educació o amb menys mitjans públics... O això, o tindrem forats a les autopistes. No hi ha més opcions." Sala-i-Martín diu, també, que és possible que la Generalitat, en lloc de fer retallades o apujar impostos, s'endeuti. Però que el deute s'haurà de pagar igualment. Un problema històric L'economista explica que el problema fins ara no era el mètode de pagament per usuari, sinó el greuge que hi havia a Catalunya, el País Valencià i el País Basc en comparació amb els altres territoris de l'Estat. Les primeres autopistes, que es van fer en aquests territoris, es van construir en època de Franco. Les van construir empreses privades, a canvi que el govern franquista els donés la concessió. És a dir, el dret a cobrar peatges durant un cert nombre d'anys. El problema, explica Sala-i-Martín, és que, un cop es van acabar les concessions, aquestes empreses privades van seguir cobrant pels peatges i es van anar fent riques a costa dels usuaris. A més a més, després de Franco, quan es van començar a fer autopistes a tot l'Estat, aquestes es van construir fent que les pagués el contribuent, i aquí es va generar la desigualtat territorial: "Els catalans, aleshores, pagàvem dues vegades. Pagàvem les pròpies autopistes amb els peatges i també les de tot l'Estat a través dels impostos."   El pagament per usuari, el més rendible econòmicament Sala-i-Martín defensa que el millor model de pagament de les autopistes hauria de ser per usuari. Això sí, de forma equitativa a tot l'Estat. Considera que és injust que paguin tots els contribuents: "Els contribuents som tots. Els que utilitzem i el que no utilitzem les autopistes. Una senyora que viu aïllada al Pirineu i que no utilitza mai l'AP-7, també l'hauria de pagar? Per què ha de pagar, aquesta senyora? Per què les autopistes són gratuïtes i hem de pagar el tren?" El catedràtic també posa sobre la taula que en un país com Espanya, molt turístic, surt més a compte que les vies d'alta capacitat es paguin per ús: "Si les autovies i les autopistes les paga el contribuent, quan ve un alemany o un holandès, no ha de pagar res. En canvi, quan els catalans o els espanyols anem a França o Suïssa sí que hem de pagar."   La vinyeta, una bona solució? Les adiministracions busquen fórmules per fer tornar a fer pagar als usuaris per circular per les vies ràpides. El govern espanyol ha plantejat aplicar un sistema de pagament per ús, en funció de la distància recorreguda, a partir de 2024, més barat que els peatges actuals. També s'ha plantejat una alternativa, la vinyeta: una tarifa plana anual que pagarien els usuaris per poder circular per totes les carreteres del territori. Sala-i-Martín creu que la vinyeta seria una bona opció i que té bons resultats en altres països, com Suïssa o Àustria: "La vinyeta és una cosa més eficient. Pagues una vegada i pots fer servir totes les instal·lacions i, a més, no té el cost de les infraestructures dels peatges." També defensa que seria una solució que beneficiaria les persones que utilitzen més les carreteres, com els transportistes, perquè pagarien el mateix independentment dels cops que utilitzessin les vies ràpides.