Qui o què és el poder judicial?

El poder judicial, a Espanya, l'integren jutges i magistrats, que tenen l'encàrrec d'administrar justícia en nom del rei. Una justícia que, segons la Constitució, emana del poble. Qui o què és el poder judicial? És un entramat dens. El formen el Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional, els superiors de justícia de les comunitats, les audiències provincials i els jutjats de primera instància i d'instrucció, i també els jutges i magistrats, que ho són després de passar unes oposicions i estan obligats per la Constitució a actuar segons els principis d'imparcialitat, independència i legalitat. Hi ha dos òrgans que són de màxima importància i que queden fora d'aquest sistema: el Tribunal Constitucional i el Tribunal de Comptes. El primer és l'encarregat d'interpretar la Carta Magna i, per tant, ha de vetllar perquè no hi hagi ni una coma en cap decret o llei o text legal que transgredeixi la Constitució que es va redactar el 78. Queda fora del poder judicial per garantir la separació de poders. El segon, el de Comptes, és l'encarregat de fiscalitzar els comptes dels partits polítics i del sector públic. Aquí, l'estat la separació de poders se la pinta a l'oli, perquè els membres d'aquest tribunal els decideixen el Congrés i el Senat. És a dir: el PSOE i el PP, els dos grans partits que porten anys i panys decidint-ho tot. De fet, se'n diu "tribunal" però és un òrgan administratiu. El formen dotze consellers i cada partit en tria sis. És una bona mostra de bipartidisme descarnat, amanit amb alguns tocs de pedigrí, perquè, sospitosament, alguns components del tribunal pertanyen a una mena de llinatge familiar, sense consideració de principis democràtics i ètics. El fet és que a més dels 12 consellers, té una plantilla d'unes 700 persones i moltes són família entre elles. És a dir, els membres del Tribunal de Comptes no són funcionaris de carrera, sinó més aviat funcionaris posats a dit, vinculats a unes normes de funcionament intern més aviat opaques. Que el Tribunal de Comptes és un organisme polititzat, ho sap fins i tot el Tribunal Suprem, que ho fa notar des de fa anys. I és una evidència que hauria de fer posar vermells els dos partits que es vanten de representar una democràcia que es vol plena. Ara mateix, al Tribunal de Comptes hi ha onze consellers, amb majoria de conservadors, perquè en va plegar un del PSOE i no li han buscat substitut. De fet, el mandat d'aquests membres caduca ara, a l'estiu. Però res fa pensar que el curs comenci amb dotze consellers nous. Només cal mirar com estan de caducats els membres del Consell General del Poder Judicial, que fa més de dos anys que haurien d'haver passat el relleu. Doncs bé, ara aquest Tribunal exigeix 5,4 milions d'euros a una quarantena d'exalts càrrecs de la Generalitat per haver explicat fora de Catalunya i fora d'Espanya què era el procés. Diguem-ho d'una altra manera: onze alts càrrecs de l'estat designats a dit pel Partit Popular i el PSOE han decidit fulminar el patrimoni de 40 persones. Porten anys revisant una a una totes les factures dels governs de Mas i Puigdemont. 2,8 milions a Artur Mas (que ja n'ha pagat 4.9!). 2,1 milions a Raül Romeva. 1,9 milions a Oriol Junqueras. 1,9 milions més a Carles Puigdemont. Prop d'1 milió per Andreu Mas-Colell. Tornem enrere un moment. El Tribunal de Comptes actua fora del poder judicial i s'encarrega de fiscalitzar els números dels partits polítics i del sector públic. Vol dir això que també es dedica a passar el ribot per les despeses civils i militars de la Casa del Rei o pels fons reservats de l'estat? Perquè si és així, tenen feina per parar un tren... Doncs no. Aquests en queden al marge. Tot, sempre, és qüestió de prioritats... o de privilegis. La renovació del màxim òrgan del poder judicial està bloquejada pels partits. Pel PP, bàsicament. Els nomenaments del Tribunal Constitucional estan en mans dels partits. Els del Tribunal de Comptes, en mans dels partits i d'algunes famílies. Veient aquest panorama, entre poders hi deu haver moltes coses, però de separació... ben poca.