El Barça ha acabat la temporada assolint la segona posició de la Lliga, l'únic objectiu que tenia a l'abast d'unes setmanes ençà i que garanteix als culers la participació en la Supercopa de l'any vinent, una petita injecció econòmica de les moltes que necessita el club. Fins aquí les bones notícies. El que no vaig entendre és quina necessitat tenia el Barça d'avenir-se a un partit anticompetitiu com el d'ahir a Getafe. Els madrilenys s'hi jugaven el punt de la permanència i la vida; el Barça, en canvi, tenia dos partits per aconseguir un punt, però va optar per condemnar-nos a una exhibició de conservadorisme exacerbat, com si la paciència franciscana dels aficionats culers no hagués estat prou exigida durant la temporada. En aquestes coordenades, el Barça - Vila-real de l'última jornada s'intueix com un altre càstig innecessari al qual, per sort, ja no pararem atenció perquè el pròxim cap de setmana estarem pendents de la final de la Champions femenina i, si Déu vol, de la final de l'Eurolliga. La temporada del primer equip es podria haver acabat ahir. Ens haurien fet un favor a tots, començant pels jugadors.