Per què no ens creiem de debò l'emergència de l'habitatge?

D'eines per fer complir l'article 47 de la Constitució, el que parla del dret a l'habitatge digne, ja n'hi ha unes quantes. A Catalunya, per exemple, des del Tripartit hi ha una llei que imposa el lloguer forçós dels pisos que portin dos anys buits. La llei d'habitatge d'Espanya estableix un percentatge mínim de pisos assequibles a cada promoció privada. Però és que el mateix article 47, per si sol, ja és suficient per autoritzar mesures més valentes, quan diu: "Els poders públics regularan la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per impedir l'especulació." Només falta creure's de debò l'emergència. Perquè avui estem tots xocats per la mort de 4 persones que malvivien en una sucursal bancària tancada. Però d'aquí 4 dies, algú intentarà colar-nos una vegada més el discurs que el problema principal de l'habitatge són els okupes il·legals i els narcopisos, i si en fem gaire cas tornarem a equivocar-nos d'objectiu real.