Per què el bocata de calamars és típic de Madrid?

Com és que una ciutat mesetària com Madrid és famosa pel "bocadillo de calamares" i no de callos o chorizo? No hi ha punt de la península ibèrica més allunyat del mar, que la capital espanyola. Al fenòmen "entrepà de calamars" hi conflueixen tres factors clau: 1- A la capital del regne, no hi pot faltar aprovisionament de peix fresc mal que sigui transportant-lo des de Galícia en mules dins de gibrelles i guardant-lo en pous plens de neu. Així era al segle XVI i es trigava dotze dies sencers. Amb la Revolució Industrial el trajecte en tren va millorar les coses i es va passar a poder fer en un dia. 2- Els primers restaurants i fondes obertes per criades i cuineres que, fins aquell moment, havien estat serventes a cases adinerades. Una gran majoria venien de Galícia i Astúries, regions a la vora del mar. Moltes criades i cuineres venien de Galícia i Astúries (Unsplash) 3- A banda, com a capital cosmopolita, a la ciutat també va arribar a mitjans de segle XIX com a moda la fal·lera per tot el que venia del sud i el centre es va omplir de colmaos flamencos, tabernes gitanes, sevillanas, pescaíto frito i calamars a l'andalusa. Per què servir els calamars fregits en un entrepà i no en un platet? Passa una mica el mateix que amb el Fish &amp; Chips: L'entrepà de calamars és la combinació perfecta de proteïnes i hidrats reconstituent, barata, saborosa, ràpida de fer, i que es pot menjar a peu dret i pel carrer. Va ser un èxit primer per la classe obrera de la capital en l'època industrial i després, els passats anys 60, pels joves amb poc poder adquisitiu, que el consumien perquè era barat i omplia prou. Com a capital cosmopolita, al Madrid de mitjans s.XIX va arribar la fal·lera per tot el que venia del sud (Unsplash) Però és bo l'entrepà de calamars? Diuen que al bar El Brillante i al Postas, entre la Puerta del Sol i la Plaza Mayor, s'hi mengen els millors de Madrid. He anat a El Brillante a tastar-los i hi he trobat exactament el que m'esperava: una cosa seca, insípida i avorrida de menjar, semblant de fet a com imagino que ha de ser mastegar un entrepà de porexpan amb cartró. Quatre rodanxes de calamar enfarinades i fregides dins d'una barra de pa no deixa de ser pa amb pa (farina) amb oli i quatre gometes. Entrepà de calamars fet a casa: Els dos secrets són: 1- Posar en remull els calamars un parell d'hores en llet perquè s'estovin. 2- Escorre'ls i assecar-los bé amb un drap de cotó o paper de cuina perquè la humitat no remulli massa l'arrebossat i faci que es trenqui. Al segle XVI i es trigava dotze dies sencers a portar el peix de Galícia fins la capital espanyola (Unsplash) Després se salen i s'enfarinen i es fregeixen en oli vegetal ben calent. I llavors es posen a dins d'un panet i es mengen tristament de camí a la fàbrica, a la facultat o a la oficina. Per entrepà folklòric i bo tasteu el de canelons que fan a la plaça de Vic el dijous llarder!

Per què el bocata de calamars és típic de Madrid?

Un plat de peix s'ha convertit en el símbol de la cuina de carrer al mig de la península ibèrica