L'infectòleg i investigador Oriol Mitjà assegura que, amb l'entrevista amb Laura Rosel a "El matí de Catalunya Ràdio", pretén "tancar el cicle" de l'exposició mediàtica a què ha estat sotmès des que va arribar la pandèmia. Afirma que la seva prioritat continuarà sent la ciència i que, si cal opinar, ho farà, però evitant el focus polític. L'oferiment de Torra Oriol Mitjà confirma que, a l'abril, Quim Torra li va oferir la gestió de la pandèmia, formant part del govern. A través d'un comissionat, amb un "rang de conseller". Oferta que va declinar. "Vaig demanar el màxim suport de totes les forces polítiques per actuar amb neutralitat i que aquestes competències estiguessin limitades en el temps i amb la finalitat de controlar la pandèmia. Després sortiria de la política, perquè mai he simpatitzat amb cap partit polític, sempre he estat científic." El contacte amb Pere Aragonès Mitjà explica que va contactar amb ERC, després de l'oferiment, i que Aragonès "va declinar la meva voluntat d'ajudar". Segons l'investigador, el vicepresident li va dir que les competències ja estaven atorgades a Salut i que els mecanismes de presa de decisions ja existien. "En aquell moment de crisi no es va saber arribar a acords per desbloquejar la creació d'un comissionat. Vam acabar fent el pla 'Reactivar Catalunya', però les recomanacions per mantenir l'epidèmia sota control no s'han implementat, i no demanàvem la Lluna." L'infectòleg i investigador censura que la disputa política hagi passat al davant en la gestió de la pandèmia: "Els líders interns dels dos blocs polítics han pres massa protagonisme i han bloquejat decisions i, d'això, se'n diu partitocràcia." I confirma que, personalment, ha retret a Quim Torra el fet de "no haver construït un govern prou sòlid per establir la conversa que permetés la creació del comissionat, o intervenir en el Departament de Salut i plantar-se." 🔴 @oriolmitja, infectòleg: "Em van oferir entrar al govern, en un càrrec no polític, en un rang de conseller. I jo el vaig rebutjar perquè no es donaven les condicions mínimes per tenir neutralitat política." https://t.co/DxIDEDfG3q pic.twitter.com/VMvhXpyP15 El matí de Catalunya Ràdio (@maticatradio) October 22, 2020 El test d'antígens, recomanat des de l'abril Segons Mitjà, els científics van demanar al govern un bon desenvolupament de les eines de traçabilitat, però van topar amb el Departament de Salut: "Cal demanar al conseller Puigneró i a la consellera Vergés quan pensen posar en marxa el sistema Bluetooh?" Les propostes, basades en la triple acció de "testar, traçar i aïllar", no tiren endavant malgrat el consens estratègic de la comunitat científica. En aquesta entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio", Mitjà, també confirma que el test d'antígens també va ser tombat tot i que al mes d'abril ja eren disponibles al mercat, provinents de la Xina. "Pensaven que no tenia la fiabilitat necessària i jo els intentava dir que, fins i tot una prova que no sigui perfecta, és suficientment bona per detectar persones contagioses. Necessitem una cosa barata, ràpida i que la puguin fer servir un gran nombre de persones de forma molt freqüent." La seva independència científica "Mai he cobrat de la Generalitat." Mitjà afirma que era un dels requisits per mantenir la independència científica i reconeix que, amb la gent "obstructiva", s'hi ha enfrontat directament, perquè han fet prevaler la burocràcia en la presa de decisions de control de la pandèmia. "No he sortit com un bolet, tinc una trajectòria. Apel·lo els dirigents polítics a protegir la salut dels ciutadans, sempre des de fora de la política i utilitzant la ciència, per això em molesta que diguin que tinc afinitats polítiques." Mitjà també critica la gestió política que se n'ha fet des de l'estat espanyol, qualificant de "penosa" la feina feta pel ministre Salvador Illa i per Fernando Simón. A més de dir que no vol "una Ayuso per a Catalunya". "La segona onada està sent pitjor del que pensàvem" Les dades d'Oriol Mitjà confirmen que, a Catalunya, les morts per milió d'habitants estan al voltant de les 780. Una xifra que ens situa com el tercer país del món en aquesta llista, al darrere del Perú i de Bèlgica. A la Unió Europea, se situa en les 350. Mitjà conclou que "la possibilitat de morir-se de coronavirus a Catalunya és més elevada", i ho atribueix a la gestió que s'ha fet de la pandèmia.