Un cop superat el cop psicològic que han passat 20 anys i que cada cop ens fem més vells, toca reflexionar. I no hem de fer una reflexió sobre el món de la música, o el món dels realities, no. Hem de fer una reflexió ben profunda sobre el que està passant a Televisió Espanyola. Més enllà d'al·lucinar amb el fet que un dia deixés marxar un format tan exitós, ara amb aquest vintè aniversari és increïble que no s'hagin dignat a oferir cap especial. "Operación Triunfo" ha marcat una època en molts aspectes, però a ells els va ajudar en el seu dia a reconciliar-se amb el públic més jove, que tan abandonat tenen en tota la seva programació. I tenien ara una oportunitat d'or per intentar tornar-los a enganxar. Però res. Ha hagut de ser un cop més la Noemí Galera que assumís el repte. I és que "Operación Triunfo" ja no l'identifiquem amb Televisió Espanyola, ni tan sols amb Gestmusic. L'identifiquem amb ella, que és l'única que sap estar a l'altura. La Noemí va aprendre que no es necessita la tele per arribar al públic i que no es necessita la tele per petar-ho entre els més joves. Això es va tenir clar en l'edició del 2017, que va funcionar fatal pel que fa al share però que ho rebentava a les xarxes. Així, aquest cap de setmana la Noemí Galera va saber satisfer les necessitats dels amants del format, els va oferir un aniversari com tocava, amb una emissió en streaming sense censures i sense complexos i plena de moments estel·lars per als amants del programa. Un cop vist tot segueixo pensant que Juan Camus i Luis Cepeda són els concursants més antipàtics de la història, que el Manu Guix és el millor profe que han tingut mai, que els Javis van ser aire fresc per a les noves generacions, que el Risto Mejide no sé si era o es feia el flipat i que només penso que tornin a estar junts Bisbal i Chenoa. Això últim ja sé que és impossible, però també ho pensàvem de Jennifer López i Ben Affleck i mireu-los, que feliços. Visca la nostàlgia!