No podem dir adeu al maleït 2020 sense recordar les seves bones notícies

Maleït 2020, per fi s'acaba un any de merda, de malson. I no només pel coronavirus i els seus 17.000 morts, el col·lapse hospitalari, l'escàndol de les residències i la febre d'ERTOs. Els migrants encara s'ofeguen al Mediterrani i les Canàries mentre Europa mira a una altra banda, no ho oblidéssim; l'Amazones crema i el temporal Glòria ha esborrat el delta de l'Ebre; el port de Beirut ha explotat i els presos independentistes passen el quart Nadal a la presó mentre el cunyat del rei ja dorm a casa. Ni tot anirà bé ni la pandèmia ens farà millors persones, us estalvio els arcs de Sant Martí. Però "gira il mondo gira", al costat del pitjor del gènere humà, s'hi troba el millor i no podem dir adeu al 2020 sense recordar les seves bones notícies: Perquè aquest també ha estat l'any de la ciència, que demostra de què és capaç quan se la dota dels recursos necessaris: tenim vacuna contra un coronavirus que fa un any no sabíem ni que existia! I no és cap miracle: és el que passa quan, en comptes de retallar, s'inverteixen diners públics en recerca i salut. Perquè la ciència, també aquest any, ha permès erradicar la pòlio a l'Àfrica i l'Ebola al Congo. Perquè l'avortament ja és legal a l'Argentina. I l'eutanàsia a Espanya. Perquè amb el 2020 també se'n va Trump de la Casa Blanca i arriba la primera dona vicepresidenta i Biden, el més votat de la història, retornarà els Estats Units al multilateralisme i als acords contra l'amenaça nuclear i el canvi climàtic. Perquè també ha estat l'any del Black Lives Matter contra el racisme policial, i hem resolt el Brexit. Perquè és l'any que l'absolució del major dels Mossos Trapero ha qüestionat la sentència de l'1-O. I que la contaminació atmosfèrica ha baixat arreu del planeta, amb el teletreball que esdevé norma, el forat de la capa d'ozó que es tanca i l'estiu amb menys incendis a Catalunya des dels anys 80. Fins i tot hem recuperat espècies en risc d'extinció i hem vist dofins al pont del Petroli de Badalona. Perquè aquest any la cultura ens ha salvat. Perquè aquest és l'any que ha mort el meu avi de coronavirus, però també el que ha nascut la meva filla.