No ets tu, Ronald; soc jo

Koeman no ha enganyat ningú. Ell voldria guanyar i, com que ara mateix no té eines per fer-ho, tempteja els girs més sinistres per intentar-ho. Ahir el Barça va acabar l'últim quart d'hora de partit penjant pilotes a l'àrea del Granada, on les esperaven un davanter i dos centrals. Araujo, tot orgull, en va caçar una i va rescatar un empat que fa que el Barça tingui avui un punt més que ahir però, paradoxalment, que sigui molt més pobre que abans del partit. Perquè la imatge caòtica no la compensa cap punt, i menys al quart partit de Lliga. Però pitjor encara que el partit van ser les explicacions de l'holandès, satisfet per l'actitud del seu equip, justificant el desori per la impossibilitat de jugar al "tiki-taki" (sic) i lamentant-se que no entenguem que no pot fer una altra cosa. I és que no ets tu, Ronald; soc jo. Som nosaltres. Que sabíem que l'equip ja no és el de fa 8 anys i que la temporada seria dura però no fins al punt que el Barça ens fes passar vergonya. No perquè perdi o empati, sinó perquè no té res a veure amb el Barça i la seva identitat futbolística. I tampoc ets tu, Ronald, sinó el president, qui va permetre que comencessis la temporada sense tenir clars els objectius. Que erris el tret, fent passar un empat inútil contra el Granada al davant d'edificar alguna cosa que ens serveixi de cara al futur. I com que no hi ha ningú conduint la part esportiva de l'entitat, no és estrany que l'entrenador vagi fotent cops de volant. I ara, a finals de setembre, busca a correcuita un entrenador lliure que tingui les capacitats que tu no tens. Un miracle, vaja. I embolica que fa fort.