No és només la victòria, és l'actitud del Barça

Ferran Torres va ser l'home del dia a Can Barça, però la màgia blaugrana d'aquestes hores continua sent la de Mallorca. Poca broma jugar i guanyar un partit de lliga fora de casa amb suplents, transferibles i nanos del filial. I Ter Stegen. El Barça va tornar a competir i quan no va competir tant va saber patir. I no és només la victòria, és l'actitud, les ganes, la pressió. En resum, la feina. La feina de Xavi Hernández, a partir d'una consigna molt simple: "aquí, qui no treballa no juga", i d'una idea de joc molt clara, el 4,3,3: fer el camp molt gran quan s'ataca i molt petit quan es defensa. Després, esclar, la realitat no enganya: el culer està content perquè el Barça és a un punt de les posicions de la Champions, competició de la qual ja està eliminat, i mira el Madrid amb prismàtics. El Barça encara trigarà a poder competir amb els grans d'Europa, però una lògica senzilla, perquè el futbol té més lògica que sort, ens fa pensar que, si amb el que s'ha trobat Xavi ja s'ha enfilat fins a la cinquena posició, per poc que Ferran Torres, Pedri o Ansu Fati s'hi posin aviat, aquesta temporada no serà el calvari que vam entrellucar.