Ni rastre de Tsunami Democràtic
Cartells de Tsunami Democràtic, en el partit Barça-Madrid de la tardor del 2019 (ACN)
ANÀLISI

Ni rastre de Tsunami Democràtic

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

La tardor del 19, quan al ministre Fernando Grande Marlaska li van plantar una càmera al davant, ell va proclamar: "Acabarem sabent qui hi ha darrere de Tsunami Democràtic". I va sonar a sentència ferma. Veníem d'uns dies de molta agitació: Tsunami havia enviat milers de persones a l'aeroport del Prat, que va ser a un pas de quedar col·lapsat, i va intentar bloquejar l'accés per carretera a Barajas. Una acció mai vista fins aleshores: ni pel que fa a la intensitat, ni pel que fa a la forma: algú va ser capaç de mobilitzar milers de persones a través de les xarxes socials en qüestió d'hores. Esbrinar qui és aquest "algú" ha estat una de les obssessions d'Interior i d'alguns jutges des de llavors.
 
El Tsunami va arribar amb tanta força com la discreció amb què va marxar, pocs mesos després. Una iniciativa que sorgia de l'activisme independentista, dels moviments socials i d'esquerres, aparentment al marge dels partits. Que feia servir Telegram, Signal i els correus de protonmail per comunicar-se. Sense líders, sense cares visibles. Només amb milers de "gotes" que volien donar resposta a la sentència el Tribunal Suprem per l'1 d'octubre.

Bé, doncs Grande-Marlaska va dictar sentència en plena calorada d'una tardor escalfada pels 100 anys de presó. I com que era sentència ferma, algú l'haurà de fer realitat sí o sí.

Dos anys després, del Tsunami no en queda ni rastre. Les gotes s'han assecat o fan veure que mai van ser gotes, però el jutge instructor del número 1 de Barcelona, Joaquin Aguirre, té aquella frase del ministre tatuada. I sí o sí la farà realitat. Ara ha aconseguit que sigui l'Audiència Nacional qui s'ocupi de la peça de Tsunami Democràtic que hi ha dins la macrocausa del cas Volhov. A l'historial del jutge instructor s'hi detecta una certa tirada pels puzzles de moltes peces. El cas Macedònia del 2012 i ara, el Volhov. 

Josep Alay, David Madí, Oriol Soler i Xavier Vendrell hauran de respondre davant d'un tribunal que jutja casos de terrorisme i narcotràfic per la seva suposada vinculació a Tsunami Democràtic. La Fiscalia no ho veu. A l'estiu deixava ben clar que aquest pas no tenia "la més mínima motivació tàctica ni jurídica" i advertia que s'havien "vulnerat els drets a la tutela efectiva dels investigats" i que, per tant "es produïa "indefensió". Però el jutge hi té la banya posada. 

El tuf que fa el catàleg d'episodis judicials del procés ja no es dissimula amb ambientador de cap mena. El perfum de retrobament no tapa la fortor que fan la Volhov, ni l'Operació Judes, ni el cas Tamara Carrasco, perquè se sumen a la instrucció del Suprem i als informes de Tácito. Tot plegat fa un tuf que tomba i demà torna a ser 1 d'octubre, i potser sí que el 2017 va escapçar lideratges i il·lusions, però també principis democràtics i intel·ligència política.

Anar al contingut