Nadal de mínims

Encara no hem perdut de vista la segona onada de la pandèmia i ja dibuixem la tercera. Més preocupats de si serem sis o deu a taula per Nadal que dels malalts crítics que hi ha als hospitals o de les desenes -desenes!- de morts que hi ha cada dia per culpa de la Covid-19. Algú podria pensar que hem normalitzat aquestes xifres negres. I són precisament les xifres, els indicadors de la pandèmia, els que estan traient a la llum aquesta contradicció inconscient en què ens hem instal·lat. Ahir vam parlar amb un analista de dades i amb un periodista especialitzat -el Gerard Giménez i el Roger Tugas, que passen hores i hores repassant números i gràfiques de la pandèmia-, i van advertir que els indicadors estan parlant clar i anuncien una tempesta perfecta. La tercera onada serà un tsunami si no fem res per evitar-ho, apunten alguns experts. I què podem fer? Oblidar-nos de tenir un Nadal com sempre. Renunciar a fer 'trampes', com adverteix la doctora Campins, per marxar de pont i saltar-nos el confinament. Deixar per més endavant la trobada amb la família, encara que visquin fora o ens veiem poc. Amb el fred, les trobades es fan a l'interior i amb tot tancat. Una pista de ball per al coronavirus, que ja va demostrar per Sant Joan l'habilitat que tenia per convidar-se a totes les festes. Al virus tant li fa si és Nadal o Sant Esteve. No entén de calendaris. El pla per frenar els contagis no funciona si s'organitza a partir dels dies de festa. Ha de ser un Nadal de mínims en tots els sentits i per part de tothom.