El terme va ser batejat el 2005, en plena bombolla immobiliària. "Mileurista." I no era una cosa bona. Ara, Espanya ha fixat el salari mínim, justament, en 1.000 euros. La patronal, cuita pel seu suport a la reforma laboral, no ha volgut ser-hi. Un país que vulgui competir amb innovació i productivitat no pot tenir salaris de misèria. No pot tenir treballadors pobres. El 2018 era de 735 euros. Quatre anys després, el 2022, és de 1.000. Quant signifiquen 265 euros, quan cobres tan poc? Ho diuen les dades: redueixen la pobresa i la insuportable bretxa de gènere i beneficien moltíssims joves. Es va dir que les últimes pujades portarien l'apocalipsi per a l'ocupació, però no ha estat així. Aquí hi ha la prova que la política, quan vol, se'n surt. I no ens oblidem que ha de continuar pujant. Els que diuen que un sou mileurista és molt elevat és, segurament, perquè afortunadament no saben el que és viure amb tan poc.