Fer la guerra, al segle XXI, té un avantatge sinistre per a qui la instiga: no cal embrutar-se tant les mans de sang. N'hi ha prou d'atiar l'odi contra una minoria amb intoxicacions informatives i deixar que la violència s'apoderi de l'escena de manera aparentment espontània. Els 24 reporters morts enguany i els 293 empresonats són només la punta més sagnant de l'iceberg: la fustigació de la premsa ha augmentat en tots els fronts. I no només en els estats autoritaris: també a països democràtics hem vist un increment de la pressió als qui volen fiscalitzar el poder o simplement aixecar crònica dels fets. Recordem per exemple quan Trump va titllar els periodistes "d'enemics de la gent", fent referència al "we the people" de la Constitució americana. O les multes imposades en els darrers anys per la llei mordassa, a Espanya. La crisi de credibilitat dels mitjans té a veure amb l'excessiva proximitat que molts han mantingut amb el poder. Però ara que líders polítics d'arreu del món tallen amarres i opten per un populisme hostil amb la premsa, és hora de recuperar el vell periodisme. Ni que sigui pels qui, pel camí, han perdut la vida o la llibertat.