Amb la xef Maria Nicolau arriba la secció "Sèries i piscolabis" d'"El matí de Catalunya Ràdio". Per acabar, diu, amb aquest esperit de "Bienvenido Mr. Marshall", que fa que tot el que ve de fora ens sembli més llampant i meravellós que el que tenim a casa. I exagerada com és ella, aprofita aquest espai radiofònic que comparteix amb el crític de sèries Toni de la Torre per anunciar que està decidida a immolar-se per reinvidicar la castanyada, i ho fa amb el cor en flames com la Melisandra de "Joc de trons".    Maria Nicolau: "Ja està bé, d'equidistància, em sembla molt bé, però vinc a fer una oda a la castanyada, a caure de genolls davant la nostra tradició" Maria Nicolau: "Hem de fer Halloween el dia que a Massachussets es posin el mocador al cap i mengin castanyes torrades pel carrer" Tots venim del mateix lloc: el Sanhaim Antigament, la Castanyada era un àpat dedicat als morts, i es diu que derivava dels antics àpats funeraris de la tradició celta dels Samhain. En un exercici d'arqueologia gastronòmica, la xef d'El Ferrer del Tall  ens ha fet viatjar fins a les cultures celtes: "Eren una societat ramadera molt vinculada als cicles del bestiar i del sol, i l'any es dividia en dos grans períodes: el temps clar i el fosc. "El temps clar començava al maig amb el floriment de la natura i la sortida dels ramats a pasturar. I l'1 de novembre començava el temps fosc, en què es tancaven els ramats i bestiar als estables, per protegidr-los de la foscor i el fred per l'arribada del mal temps. En aquestes societats ramaderes, les celebracions del Samhain pels volts de principis de novembre eren unes festes clau perquè encetaven el temps de la foscor, el període de la letargia hivernal. Les primeres castanyes i panellets  L'arribada dels cristians a terres cèltiques va fer que aquestes tradicions, com totes les festes paganes, s'estenguessin pels territoris cristians i es va designar l'1 de novembre com el dia oficial de la celebració del record dels difunts. "Les castanyes s'oferien als morts perquè no s'enfadessin i durant tota la nit, a Barcelona, per exemple, sonaven les campanes per les ànimes difuntes." "Els panelletes els portaven els padrins i, en lloc de fer-los o comprar-los, els guanyaven en rifes o juguesques per les paradetes que es muntaven al carrer." La Castanyada arriba als EUA   Amb l'arribada del cristianisme a terres americanes, les antigues tradicions cèltiques vinculades al Samhain es van barrejar amb els costums indígenes d'allà. "La Castanyada va ser primer!", insisteix la Maria Nicolau. La xef ens ha obsequiat amb dues receptes fabuloses de panellets.  "Halloween ve de la Castanyada" "El pa amb tomàquet és el millor fast food del món!" Panellets de massapà i pinyons  Per fer el panellet bàsic de massapà, hi posarem la meitat de sucre i meitat d'ametlla  Afegirem 2 clares d'ou (per 500 g ametlla i 500 g de sucre) 1 patata grossa bullida (els puristes no hi estan d'acord. Al massapà, diu la Maria Nicolau que no n'hi posa perquè empalaga) Un cop acabats, els poseu a la safata per anar al forn. Ha d'estar ben calent, i hi heu de deixar els panellets el temps just fins que estiguin  daurats. Maria Nicolau:: "Fem-ho bé i poseu pinyons d'aquí,  són més barats els de Turquia o la Xina, però la Castanyada és un cop a l'any!" 'Panellets' de xocolata Agafeu mantega fosa i galetes maria a parts iguals, i barregeu la mantega amb les galetes ben triturades. Després hi afegiu cacau en pols o xocolata desfeta al gust i perquè la massa quedi més fosca o més clara. Hi afegiu una mica de sal, com a tots els dolços.  En feu boletes i les poseu a la nevera, quedaran com trufetes. Quan estiguin fredes, les enfarineu amb cacau sucre o galeta trossejada. I les deixeu de nou a la nevera fins que estiguin més fredes. Us ho mengeu com si fossin panellets de xocolata!   La Maria Nicolau recomana molt aquesta darrera recepta perquè és ideal per fer amb nens i és molt econòmica, a banda que ens serveix per aprofitar les galetes que ja no estan tan cruixents, i, per tant, la recepta també és de cuina d'aprofitament.  "No hem de comprar Halloween, ni res que vingui de fora i tenim el millor fast food del món que, si el compareu a nivell de qualitat, preu, i accessibilitat guanya per golejada rotunda en tots els àmbits: és el pa amb tomàquet!"