Als 79 anys, la memòria de Manuel Milián Mestre guarda moments clau i nombrosos secrets de la Transició espanyola. Ell va ser el "pare" del PP a Catalunya i, després d'ocupar llocs de responsabilitat, va abandonar el partit a l'època de José María Aznar. Malgrat portar allunyat de la "família popular" més de 20 anys, a Milián Mestre li resulta impossible no patir per la crisi en què està immers el seu "fill", arran de l'enfrontament intern entre Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso. És una barreja de tristesa i indignació. Aquest heterodox polític i periodista de Morella, a la comarca valenciana dels Ports, està cansat de l'espectacle que està donant aquests dies el seu antic partit i ha decidit fer algunes revelacions a "El matí de Catalunya Ràdio": "He callat durant 40 anys i ja no callaré més", avisa. La guerra Casado-Ayuso, una topada d'egos Segons Milián Mestre, hi ha "dos defectes històrics" al PP: l'arribada de José María Aznar al partit i la branca juvenil de la formació, les Noves Generacions, que és d'on surten Isabel Ayuso i Pablo Casado. "El problema de les joventuts d'un partit és que els joves es preprofessionalitzen sovint sense fer carrera universitària. Què ha fet professionalment Casado? Cap de gabinet d'Aznar. I en no tenir una professió, es troben en la necessitat de sobreviure i llavors cristal·litzen en un nucli de resistència dins dels partits donant cops de colze per eliminar tots aquells que els superen de llarg. Això ha estat una maledicció i ha portat greus problemes com aquest que pateix ara el PP." Milián Mestre, a més, detecta un "rerefons personal molt infantil" en el pols entre Casado i Ayuso. Creu que es tracta de "dos egos i d'una gelosia de la competència que han xocat". "Aquesta és l'espurna de l'incendi, la topada de dos egos. Els dos càncers que té el PP. Injustificable en un partit polític." El cop de timó d'Aznar Milián Mestre ha revelat que amb l'arribada de José María Aznar a la seu de Génova 13, el partit va fer "un viratge molt profund, més del que no sembla". Assegura que el partit "va perdre moltes de les seves essències" i va passar al discurs d'"España es mía". Va ser llavors quan Milián Mestre va començar a tenir xocs amb ell pel tema de Catalunya. "Jo em vaig enfrontar a ell molt durament. Li vaig cantar les quaranta en una reunió davant vint persones pel tema del català a les escoles. El partit havia nascut a Catalunya, s'havia format a Catalunya i tenia molt clara la consciència de la identitat de Catalunya, si més no cultural. I em trobava que Aznar ho trencava tot." Per Milián Mestre, era un "problema de consciència", perquè ell va néixer en una família catalanoparlant i no volia trair "ni la tradició ni la família". Així ho va traslladar a Aznar, que li va rebatre que els problemes de consciència no tenien a veure amb això, sinó amb altres temes com l'avortament. Va ser llavors quan Milián Mestre va esclatar i va amenaçar Aznar de marxar a un altre partit, ja que tenia les portes obertes a Convergència, i Jordi Pujol i Artur Mas, assegura, l'hi havien demanat. "Va ser tan violent que Aznar es va posar xulo i li vaig respondre: José María, mañana yo discreparé y me iré de este partido, y a lo mejor me iré a otro, pero nunca, ni tú ni nadie podrá decir que yo no he parido este partido. Tú, mañana te irás, te jubilarás o te retirarás, y no podré decir que tú eras del partido, porque tú has venido al partido desde la UCD'. M'hi vaig jugar la carrera, esclar." La prehistòria del PP Abans de la mort de Franco, Milián Mestre va crear la llavor del que més endavant es convertiria en el PP actual. Recorda que el partit es va crear amb uns objectius molts clars: "La reconciliació nacional, reforma versus ruptura però no una reforma frenada, sinó dinàmica, i el reconeixement de la pluralitat del país." L'origen del partit va ser el carrer Urgell de Barcelona, al despatx del senyor Santacreu, empresari i banquer que durant uns anys va ser "l'autèntic suport financer del partit", amb més de 500 milions de pessetes de l'època. El projecte també va rebre el finançament de l'editor de Grijalbo, el Grup Celsa, Torres Hostench i Autocares Juliá, entre d'altres. Milián Mestre explica que, d'entrada, tenia "el compromís" de legalitzar el Partit Comunista. I a finals de maig del 1976, a París, quatre persones del partit, de l'equip de Manuel Fraga, convidats per Giscard d'Estaing, així ho van declarar davant la premsa. "Això li va costar, en part, la caiguda a Fraga i, sobretot, a Arias Navarro del govern perquè els militars van dir que naranjas de la China'. Qui es va oposar ferotgement a la legalització en el Consell de Ministres? Adolfo Suárez. Què va passar? Que el govern va caure i al cap d'un any, Suárez va legalitzar el Partit Comunista. Són les 'granujades' de la política." Una estreta relació amb Jordi Pujol Entre les revelacions que ha deixat Milián Mestre a "El matí de Catalunya Ràdio" n'hi ha una altra que té a veure amb Jordi Pujol: l'expresident de la Generalitat va contribuir a la creació del precursor del PP a Catalunya durant la Transició.   "Una opció política ha de ser una opció generosa i oberta i jo tenia una visió i respectava les altres. Si no, com s'explica que Jordi Pujol em donés un milió de pessetes per fundar aquest partit? Com s'explica que durant 40 anys, Pujol i jo col·laboréssim sistemàticament en el futur de Catalunya i en la política espanyola? Com s'explica que el senyor Fraga, que havia estat ministre de Franco, tingués tan bona relació amb Pujol?" Milián Mestre assegura que Pujol el rebia un cop al mes al Palau de la Generalitat. "Eren reunions d'una o dues hores a tomba oberta. I jo després escrivia un informe al PP, per a Fraga, Rodrigo Rato i Álvarez Cascos. Mai per a Aznar. I a mi, Jordi Pujol em va anunciar amb diversos mesos d'antelació la caiguda de Felipe González."