Quin mal moment per ser del Barça. Pocs episodis més foscos que aquest en la història del Barça. No cal ser culer, ni tan sols futboler, per adonar-se'n. De capítols per oblidar, als últims anys de la història blaugrana, n'hi ha un bon grapat. Els més recents i més dolorosos: el 2 a 8, el burofax de Mess i, ara, el Barçagate. Fa només uns dies en parlàvem amb Roger Vinton, que acaba de publicar un llibre, "El Barça davant la crisi del segle". Un assaig que és una biòpsia del club en el terreny esportiu i institucional. El diagnòstic és demolidor. El Barça ha tocat fons. Viu una supercrisi: econòmica, esportiva, institucional i anímica. L'econòmica, pel deute que acumula, que és multimilionari. Impagable, si no és que es reestructura i s'aprofita la potència de la marca per tornar a generar diners. L'esportiva, potser la més visible, amb un estil de joc indefinit i un planter sense potencial. Deixant que s'apagui el símbol de més d'una generació, Leo Messi, que hauria de ser la pedra angular de l'equip i del club, però que en canvi se'l convida a fer les maletes. La crisi institucional, amb unes juntes directives que han encadenat errors, desencerts difícils de reconduir i que han fet perdre potencial esportiu, imatge i diners. I per últim, la crisi anímica... a veure qui ho aixeca, això. El Barçagate és el colofó d'una etapa fosca, una caiguda en picat que deixa el Barça a un pas del ridícul. El mal que ha fet una directiva més preocupada de difamar tòtems com Piqué, Messi, Guardiola o Puyol que de remuntar el club, costarà de redreçar. Cal una reforma integral. Hi ha molta feina per reforçar les estructures, tapar esquerdes i aixecar de nou els murs. He començat dient que és un mal moment per ser del Barça... però potser és tot el contrari. Potser és precisament ara més important que mai ser del Barça i creure en el Barça. És quan van mal dades, quan tot està en contra, que es demostra l'aposta o la fe (que cadascú hi posi la intensitat que consideri) per allò que t'estimes.