"Succession"

Semàfor Verd

A quina plataforma? HBO Max (temporada 3, dilluns 27)

De què va? El primer episodi ja està carregat de tensió. De fet, la quarta temporada ressitua els personatges de nou en la cursa per la successió. N'hi ha que es mantenen fidels a Logan, esperant no perdre la seva porció de l'imperi que té el conglomerat empresarial dels Roy.

Per petita que sigui la porció, estem parlant de molts diners, i no falten els personatges disposats a fer el que sigui per mantenir el seu espai dins de l'empresa.

Logan Roy menysprea més obertament que mai a tothom que té al seu voltant. Hi ha una ira mal continguda derivada del fet que s'hagi desafiat la seva autoritat, i a més ho han fet alguns dels seus propis fills.

Al capdavall és un personatge que es defineix pel control a què sotmet els seus fills. Un control exercit a través del comandament del seu imperi i que ara se li ha escapat de les mans.

Brian Cox continua oferint un recital amb aquest personatge, i és un plaer veure com continua passant d'una indiferència humiliant a la resposta furibunda en qüestió de segons. La temporada comença amb l'adquisició d'una empresa que enfronta el patriarca de la família amb els fills, que han decidit aliar-se contra el pare.

Aquesta negociació coincideix amb l'aniversari de Logan, que és una manera molt efectiva de fer que l'espectador recordi l'inici de la sèrie (al primer episodi, recordem-ho, també hi havia una festa de l'aniversari) i que compari quina era la situació dels personatges aleshores i quina és ara, marcant el camí recorregut.

El to és decididament més dramàtic que en temporades anteriors. Els personatges continuen sent ridículs i poc conscients de com de cretins poden arribar a ser, però "Succession" se'ls pren ara més seriosament. Les pinzellades de comèdia són més puntuals i el fet que es redueixin beneficia un augment de tensió necessari que prepara la sèrie per a un tram final que és molt prometedor.

"The Mandalorian"

Semàfor Groc

A quina plataforma? Disney+ (temporada 3)

De què va? La sèrie és capaç de ser realment increïble. Llàstima... que no ho sigui tota l'estona. En els seus millors moments, "The Mandalorian" és tot el que se li pot demanar a una sèrie ambientada en el món de "Star Wars".

Genera emocions que són fidels a l'esperit de la saga, crea sensacions que personalment m'han transportat a les sensacions del descobriment d'aquest univers experimentades anys enrere. I amb seqüències espectaculars visualment que et deixen sense alè.

Té en el tàndem protagonista un punt fort innegable, i la sèrie ho sap. Sap que la relació entre Din Djarin i Grogu funciona i que l'equip que formen dona molt de joc. Són dos personatges que també compten amb la incondicionalitat dels espectadors. Són personatges que et sents pròxims i que et fan patir.

Però, al mateix temps, "The Mandalorian" també està intentant expandir-se narrativament més enllà d'aquest tàndem, i vol sortir de la missió inicial amb què va començar la sèrie.

I per fer-ho és capaç de deixar-nos sense els protagonistes durant gran part d'un episodi per anar a explicar una història paral·lela que no està a l'altura de les emocions que és capaç de proporcionar habitualment la sèrie.

El que sí que els està funcionant molt bé és el tractament de la fe religiosa del protagonista, que s'acosta a la d'una secta, i que fa que figures de la saga com els jedi es puguin veure amb uns altres ulls. Això afavoreix una visió més complexa que el maniqueisme de la trilogia original i conforma un treball de fons que, aquest sí, pot portar la sèrie a llocs molt interessants en el futur.

"Accused"

Semàfor Groc

A quina plataforma? Fox (i Movistar+)

De què va? És una sèrie sobre advocats en format d'antologia, que explica un cas per episodi. A diferència de la majoria de sèries del gènere, els advocats no són els protagonistes. El protagonista és la persona acusada. Cada episodi comença de la mateixa manera: amb un personatge que entra en un jutjat, acusat d'un crim que no sabem si ha comès. A partir d'aquí s'inicia un flashback on sabem com ha arribat fins allà.

Durant l'episodi ens anem formant una opinió sobre el que va fer i els crims de què l'acusen. I al final de l'episodi tornem al judici i sabrem si se'l declara innocent o culpable. De vegades coincidirem amb el veredicte i de vegades no. I això és el que fa d'aquesta idea un format molt potent i que enganxa moltíssim.

La idea original la va tenir el guionista Jimmy McGovern, un dels millors guionistes britànics, i de fet, la sèrie és originalment britànica. Però l'"Accused" original, que a més comptava amb un repartiment ple d'actors magnífics, no està disponible en plataformes. El que s'ha estrenat ara és el remake estatunidenc.

I funciona. Sobretot perquè el format del qual parteix és molt eficaç (de fet, m'estranya que hagin trigat 10 anys a fer-ne un remake).

Però també perquè el responsable del remake, Howard Gordon (conegut per ser cocreador de "Homeland", que, per cert, també era un remake), ha entès perfectament els punts forts de l'original i els aplica amb històries noves que et posen contra les cordes.

El repartiment no és tan potent com el de la sèrie britànica, però hi trobareu noms força coneguts com Michael Chiklis (de "The Shield") o Wendell Pierce (de "The Wire"). Per tant, una opció força recomanable si us agraden les sèries sobre judicis.

"Extrapolations"

Semàfor Vermell

A quina plataforma? Apple TV+

De què va? Té un gran repartiment: Meryl Streep, Tobey Maguire, Kit Harington (Jon Snow de "Game of thrones"), David Schwimmer (Ross a "Friends"), Matthew Rhys ("The Americans")... I amb tots aquests noms propis resulta que la sèrie és una pèrdua de temps.

Imagina't tenir tota aquesta gent per a un projecte, haver pagat una fortuna per tenir-los, i desaprofitar el seu talent. Doncs això és exactament el que fa "Extrapolations", una nova sèrie d'Apple TV+ que presenta un futur en què el canvi climàtic ha transformat l'existència de la humanitat a partir de diferents històries.

En cada episodi els efectes del canvi climàtic han augmentat, en una progressió que m'ha fet pensar una mica en "Years and years". La comparació li va òbviament gran a aquesta sèrie, que es perd en explicacions sobre els canvis en el món i oblida que ha d'explicar històries que ens interessin perquè el que veiem absorbeixi.

Els personatges estan supeditats al context, i els personatges que va presentant també són un vehicle per desenvolupar una profecia climàtica que firma Scott Z. Burns, el guionista de "Contagion", una pel·lícula que es va reivindicar arran de la pandèmia. No crec que ningú reivindiqui "Extrapolations" d'aquí uns anys. Més que res perquè és tan avorrida que difícilment ningú la mirarà sencera.

"Swarm"

Semàfor Verd

A quina plataforma? Amazon

De què va? Te l'empassaràs sencera perquè és difícil deixar de mirar-la. Explica la història d'una noia obsessionada amb una cantant. Una obsessió extrema que comparteix amb altres fans que es coneixen com a Swarm (l'Eixam).

La vida del personatge no és gens fàcil i això és el que explica parcialment aquesta obsessió. Té una vida gens estimulant on sembla que no hi hagi d'haver mai cap progressió.

L'únic que la desperta és aquesta estrella de la música inspirada en Beyoncé. Hi està tan obsessionada que està disposada a sacrificar una quantitat desmesurada de diners per un concert seu quan justament es troba en una situació econòmica complicada.

Viu amb la seva millor amiga, de la qual té una dependència molt gran. Justament serà a partir d'un fet relacionat amb l'amiga (que no explicaré) que la seva obsessió per la cantant esdevé violenta. A partir d'aquí comença un viatge cap al costat més fosc del fenomen fan, ple d'escenes retorçades i hipnòtiques, i amb una actriu, la Dominique Fishback ("The Deuce"), que clava el paper.

Com tot el que fa Donald Glover, que és el creador de la sèrie juntament amb Janine Nabers (una de les guionistes d'"Atlanta"), és atrevit i provocatiu. "Swarm" és capaç de barrejar terror i sàtira d'una manera que no és ni terrorífica ni divertida, sinó molt incòmoda.

Retrata la cara tòxica del fenomen fan i posa un mirall davant de l'espectador perquè hi identifiqui la seva pròpia admiració per personalitats en què aboquem coses que no els pertanyen. Com a curiositat, afegirem que una de les guionistes de la sèrie és Malia Obama, que sembla que podria fer carrera en aquest món.