1. "The Mandalorian" (Jon Favreau, 2019) "És la sèrie que els fans de Star Wars necessitàvem. I com que la història està situada en la perifèria de la història principal, que és un teló de fons, permet l'entrada d'espectadors neòfits en la matèria. De fet, segurament és la millor porta d'entrada." Semàfor: Verd. El punt fort: Els que vam créixer amb la trilogia original ens ho estem passant pipa amb una sèrie que sap exactament el que ens agrada. El més interessant: Ho té tot: un esperit aventurer que engresca, persecucions que acaben amb les naus superant la velocitat de la llum, escenes d'acció espectaculars, monstres gegantins, criatures estranyes, idiomes encara més estranys, lluites amb espases làser, per descomptat, i stormtroopers que no saben apuntar la pistola làser. Amb sentit de l'humor i amb una energia que és vibrant. I tot, encapçalat per un protagonista amb molt de carisma, un caça-recompenses que té la missió de capturar una criatura. De què va: Un cop la té davant no pot evitar entendrir-se i decidir protegir-la. És normal perquè la criatura en qüestió, el Baby Yoda, és l'ésser més adorable vist a la televisió en molt de temps. Una màquina de vendre ninos per Nadal (que és el que és) i l'element que amplia el públic de la sèrie al donar-li un element de tendresa en la relació amb el caça-recompenses, que és com un pare. Atenció a: La segona temporada que està a punt d'acabar se sent encara més segura de la seva fórmula. Es nota molt que saben què fan i que saben que tenen la complicitat de l'audiència. És tan Star Wars que li perdonem una estructura repetitiva basada en el personatge parant en diverses localitzacions del planeta i resolent problemes d'altres personatges que no fan avançar la trama principal. És una mica Kung Fu, en aquest sentit. Que, per cert, també s'inspirava en el gènere del western, que és la base de "The Mandalorian". Hi ha un nombre elevat de parades en el camí que segurament no se li perdonarien a una altra sèrie. És plena de picades d'ullet i referències a l'univers de Star Wars i al mateix temps és perfectament accessible per a qualsevol que no el conegui. A quina plataforma: Disney+.   2. "V" (Scott Peters, Kenneth Johnson i Yves Simoneau, 2009) "'V' és una sèrie gravada a la retina de molts per la imatge de la Diana que s'empassa una rata viva. Se la menja i l'assaboreix, a més, amb l'actriu Jane Badler que es llepa els llavis mentre el personatge de Michael Donovan ho observa terroritzat des d'un amagatall." Semàfor: Groc. El punt fort: És una d'aquelles escenes que són icòniques de la televisió dels anys 80. I és que "V" va ser un fenomen! Aquí es va estrenar a TVE el febrer del 1985 i era una cita imprescindible que va venir amb la parafernàlia, aleshores habitual, de cromos i pòsters.  De què va: La història parteix de l'arribada d'una civilització alienígena que arriben amb naus a les principals ciutats del món humà. Aparenten ser humans i es presenten com a aliats. En realitat, són rèptils que volen conquerir els humans. S'apropien dels mitjans de comunicació i eliminen la dissidència. Actuen com un estat totalitari. De fet, la sèrie és una al·legoria no gaire encoberta sobre el nazisme. Atenció a: Segur que molts oients en tenen molt bon record. Ara poden reviure-la, però adverteixo: no és de les que ha envellit bé. Més aviat el contrari. A quina plataforma: Amazon Prime Video.   3. "30 monedas" (Álex de la Iglesia, 2020) "El veredicte aquí és molt senzill: si us agrada el que fa Álex de la Iglesia, xalareu de valent. En cas contrari, ni us hi apropeu." Semàfor: Verd.  El més interessant: Una aproximació completament desacomplexada, fins i tot us diria que lliure, al gènere del fantàstic i el terror. Amb l'humor negre habitual d'Álex de la Iglesia, un punt gamberro important, i el retrat costumista d'un poble de l'Espanya profunda. De què va: Bé, només us diré que la sèrie s'ambienta en un poble on una vaca dona a llum... un nadó humà. I és que a "30 monedas" trobem un Álex de la Iglesia en la seva salsa, completament deixat anar i, per tant, és una sèrie per a adeptes al segell de l'autor. El protagonista és Eduard Fernández, un capellà que amaga uns quants secrets, i que recorda, pel fet de ser un religiós poc convencional relacionat amb temes satànics, al protagonista de la pel·lícula "El día de la bestia", que aquí ressuscita en esperit. A banda d'Eduard Fernández, destacaria el paper de Carmen Machi, que interpreta una dona que s'ofereix a tenir cura del nen i que s'hi obsessiona de forma malaltissa.  Atenció a: El títol de "30 monedas" té a veure amb les 30 monedes de plata que Judes va cobrar per trair Jesucrist. De fet, l'"opening" de la sèrie és una versió molt sanguinària de la crucifixió. Una d'aquestes monedes de plata arriba al poble i és el motor de la història. A quina plataforma: HBO. 4. "No man's land" (Oded Ruskin, 2020) "La recomanaria a seguidors de "Homeland", per exemple, que també va tractar el tema d'ISIS a la temporada situada a Berlín (Peter Quinn s'infiltra en una cèl·lula que opera a la ciutat)." Semàfor: Verd. El punt fort: ISIS és un dels temes de conflictes internacionals que més s'ha tractant a les sèries, tot i que només n'ha estat el centre en ficcions força minoritàries, com "The State", "Black Crows" o "Kalifat". L'última en abordar-lo és "No man's land".  El més interessant: En aquest cas és una coproducció francesa, belga i israeliana. A través de la mirada, diguem-ne europea, del personatge, s'introdueix a l'espectador en l'escenari actual a Síria. Al mateix temps presenta personatges femenins molt forts i manté l'interès amb la recerca de la germana. És una sèrie molt intensa i interessant. De què va: El protagonista és un francès que no pot acceptar la mort de la seva germana en un atemptat. Justament, la sèrie comença quan troba una pista sobre ella i decideix viatjar cap a Síria. És un moviment molt innocent per part seva. L'acaben enganyant de seguida. Les circumstàncies el porten a conèixer una milícia de dones kurdes que lluiten contra l'Estat Islàmic. Aquest és un dels molt grups documentats que lluiten contra ISIS. A quina plataforma: HBO.   5. "The Undoing" (David E. Kelley, 2020) "El final és encara pitjor del que jo havia imaginat, si encara no l'heu començat, us recomano que no ho feu."  Semàfor: Vermell. Despista: Nicole Kidman com Hugh Grant com el creador David E. Kelley són noms propis dels que generen confiança en una sèrie ben feta. I algunes sèries de misteri aconsegueixen fer un bon gir al final que et sorprengui o bé que aconsegueixen que al final la resolució del misteri acabi sent el menys important. Aquest va ser el cas de "Big little lies", per exemple. De què va: "The Undoing" intenta ser hereva de "Big little lies" en molts sentits, però en el final ha aconseguit l'efecte contrari: en comptes d'engrandir la sèrie i fins i tot tapar alguns dels seus defectes, l'ha enfonsada, i ha generat la sensació que ha estat una pèrdua de temps. A quina plataforma: HBO.