Us saludem a aquesta hora des de Sitges, a tocar del mar, des del cor de l'univers de La Cubana. Una companyia de teatre que fa 41 anys que salpebra els escenaris amb festa i alegria. I que ha parit un univers infinit de personatges mítics i esbojarrats, que resumeixen l'essència d'allò que som, que ens han explicat durant aquestes quatre últimes dècades sense manies, amb molta música, molt de color, molt sentit de l'humor, i fins i tot amb alguna dentadura postissa. La Cubana és a l'extrem oposat dels convencionalismes. Ara en fan 40+1. Els 40 eren l'any passat, però la pandèmia ha obligat a posposar-ho gairebé tot. Ens ha posat a nosaltres i a les nostres vides, amb els nostres projectes i plans, al congelador, ben empaquetats. I ara que en sortim, potser notem la musculatura de la vida un pèl adolorida, però és hora de moure's i recuperar allò que teníem pendent. I els 40+1 de La Cubana ens arriben, com a societat, amb set de fantasia i de llum. Per tancar una etapa trista i fosca.  Avui La Cubana obre les portes de casa seva a "El matí de Catalunya Ràdio", i a partir del migdia les obre a tothom que hi vulgui entrar, amb una exposició que repassa espectacles, personatges i filosofia de vida, tirant a terra la quarta paret, des d'abans de posar-hi un peu. Una festa d'aniversari ajornada que marca l'hora de tornar a sortir, de recuperar rituals i la vida en comunitat, cap enfora. Els 40+1 de la Cubana ens empenyen al carrer, a l'espai propi i compartit, de festa i de protesta.  A les portes del que ha de ser l'últim cap de setmana de trobades socials atrofiades. Adeu al límit de persones a taula, a partir de dilluns. Benvinguts els envelats, les festes majors i les festes petites, els bars de nit i les discoteques, les pistes de ball. Benvinguts els 40+1 de la Cubana. Que ens empenyen a celebrar-nos, encara que sigui amb un any de retard. I després d'acumular tantes incerteses, angoixes i dols mal portats. És hora de desescalar, de reconnectar.