1. "El juego del calamar" Semàfor Verd A quina plataforma Netflix De què va Els protagonistes es troben tots en una situació de molta desesperació. Estan tots endeutats i per això entren en el joc. El joc consisteix en sis variacions sàdiques dels jocs infantils, com el pica paret. En cadascun d'ells, es produeixen desenes de morts en situacions grotesques. Es produeix un encontre entre el món infantil i la violència adulta que és xocant. Provoca una estranyesa que fa que vulguis mirar què passarà. El fet que el primer joc que proposen sigui particularment impactant et porta a voler veure els següents. Al meu parer, més enllà dels jocs, decau en molts moments i el guió té tries previsibles. En realitat, el que proposa la sèrie no és res nou. De fet, el mateix creador de la sèrie reconeix la influència de "Battle Royale", la pel·lícula de Takeshi Kitano amb la qual comparteix també l'ús de peces de música clàssica que fan de contrapunt a la violència. La idea del joc mortal també l'hem vist a "Els jocs de la fam". Una de les claus de l'èxit d''El juego del calamar' és la seva impactant posada en escena Com és que s'ha convertit en un fenomen? En primer lloc, perquè malgrat no ser res nou, sí que és única. Presenta un univers estèticament molt cridaner, que juga amb els colors i l'ús de màscares (semblants a "La casa de papel"). També hi ha altres elements singulars, com una nina gegant. Així que malgrat que és una mena d'història que ja hem vist, l'execució és molt enlluernadora. En segon lloc perquè aquesta mena d'història on s'anticipen diferents etapes d'un procés enganxa. Un cop t'han ensenyat el primer joc vols saber quina animalada faran després. Això porta l'espectador a tenir paciència amb els moments més dramàticament fluixos i amb trames secundàries que no duen enlloc. Jocs infantils macabres que acaben amb molts morts, a 'El juego del calamar' Tercer, i això és potser el més important. Perquè provoca una reacció de sorpresa forta. I això és perfecte per al món actual, on compartim l'experiència de mirar una sèrie a la xarxa. Recordem que la popularitat de "Joc de Trons" va augmentar sobretot a partir d'episodis clau, també molt violents, que feien saltar l'espectador de la cadira. La gent es gravava, a si mateixos o a d'altres, reaccionant a l'episodi. El mateix ha passat amb "El juego del calamar". Fa que la sèrie es viralitzi ràpidament i que el boca-orella exploti. En quart lloc, i no és un element menor, el fet que "Paràsits" guanyés l'Oscar ha fet que el públic general que no mira habitualment pel·lícules o sèries coreanes ara les consideri una opció. I finalment, en cinquè lloc, perquè encara que estigui concebuda per al públic sud-coreà (els jocs infantils que exploten són comuns allà), el tema de fons, que és la desesperació d'uns personatges que han estat víctimes del sistema capitalista i que faran el que sigui per sortir d'un món que no té pietat amb ells, és malauradament universal. La crueltat dels rics també és un tema global. 2. "Peacemaker" Semàfor Verd A quina plataforma Movistar+ De què va És una sèrie sobre una negociadora de les Nacions Unides que trenca un compromís de confidencialitat al fer públic que Finlàndia ven armes a l'Aràbia Saudita, denuncia la hipocresia d'aquesta acció i després declara que se sent avergonyida de ser europea. Aquest acte farà que la processin, però mentre això passa la trien a ella per intentar arribar a un acord de pau entre turcs i kurds. Per què la trien precisament a ella? Aquesta és una de les preguntes que plana sobre la sèrie mentre et mostren amb molt de detall com funciona el procés de solucionar un conflicte internacional. Molt ben escrita, mostra totes les cares de la situació i serveix de mirall i reflexió d'altres situacions similars. La recomano a seguidors de sèries com "Homeland" o "Oficina de Infiltrados". L'actriu Irina Björklund, a la sèrie 'Peacemaker'   3. "La asistenta" Semàfor Groc A quina plataforma Netflix De què va Explica la història d'una noia que fuig d'una relació abusiva. Escapa amb la seva filla quan s'adona que ell està a punt de pegar-li. És una història real, basada en una novel·la autobiogràfica, que explica com va trobar-se en una situació vulnerable i va acabar treballant com a dona de fer feines. L'actriu Margaret Qualley, que havíem vist a la sèrie 'Leftovers' La idea de la sèrie és que això pot passar a qualsevol, i per això la protagonista és una noia jove i blanca (malgrat això, és discutible que no s'expliqui aquesta història amb protagonista racialitzada o immigrant). L'actriu Margaret Qualley fa molt creïble el personatge i és el millor de la sèrie, que en els millors moments aconsegueix fer visible una realitat que no veiem sovint a la televisió i en els pitjors moments té un to que l'apropa al telefilm de sobretaula.   4. "Midnight mass" ("Misa de medianoche") Semàfor Verd A quina plataforma Netflix De què va L'acció se situa en un poble petit on hi ha una comunitat religiosa fidel. Quan comencen a passar una sèrie de fenòmens estranys, la fe es converteix en un fanatisme esgarrifós. Hi ha moltes escenes, i molt llargues, de misses, fetes per fer por, i ho aconsegueixen. També hi ha monòlegs de personatges llargs que ens permeten endinsar-nos en els seus conflictes. El repartiment fa un bon paper, sobretot Hamish Linklater, i és una bona proposta si no espereu terror amb monstres. Escena de la sèrie 'Midnight Mass', on es barreja el terror amb el fanatisme religiós És la nova sèrie de Mike Flanagan, creador de "La maldición de Hill House" i "La maldición de Bly Manor", que s'ha fet un nom en el gènere amb històries de terror que exploren els personatges en profunditat i on es tracten temes com el dol o el sentiment de culpa.