L'abundància que encega

L'estupidesa s'acumula en qualsevol racó. És com la pols. La sala de premsa d'un club de futbol qualsevol, multimilionari en particular, és un d'aquests llocs. L'entrenador i una de les estrelles que el PSG col·lecciona com cromos troben divertidíssim que algú els plantegi fer servir el tren o l'autocar per a un desplaçament de dues hores en lloc de l'avió privat. Se'n riuen del periodista que els fa la pregunta, no es poden aguantar el riure, a Mbappé si estigués a peu dret, el comentari el faria caure de cul a terra. I quan es mofen de la idea, s'estan fument de la gent que sí que es planteja agafar el tren o de la que directament no té una altra opció. El PSG és un club construït a cop de bitllets. Una operació plàstica que algú va decidir que París necessitava. Les parets del club estan folrades amb dòlars. Paga Qatar, amb l'aval del govern francès, que ha convertit l'equip en una qüestió d'orgull nacional. El formatge, la torre Eiffel i el PSG. Dilluns, a la sala de premsa, Christophe Galtier i Kylian Mbappé van insultar milions de persones. I de passada van deixar per terra el missatge d'inici de curs d'Emmanuel Macron. La idea que França entra en una etapa d'esforços i de sacrificis pels efectes de la guerra a Ucraïna i del canvi climàtic. El president francès va advertir que s'ha acabat "l'abundància". Doncs bé, el PSG acaba de posar llum al que molta gent es preguntava: l'abundància de qui, s'ha acabat? Els indicadors de pobresa a França situaven l'any 2020 el risc de pobresa en el 19% de la població. És a dir, 12 milions de francesos amb problemes per pagar factures, per pagar l'habitatge i per omplir la nevera. Fins i tot tenint feina. Després hi ha un percentatge molt més reduït de gent que acumula patrimoni i que rep uns ingressos que continuen creixent malgrat la pandèmia i la guerra. Hi ha altres indicadors que fan encara més insultant l'esclat de riure de Galtier i Mbappé (per molt que després el tècnic hagi demanat disculpes). L'avió privat és l'opció que més contamina per persona: 285 grams de CO2 per quilòmetre i passatger. I per cada tona de CO2 hem de restar tres metres quadrats de gel polar àrtic, que -literalment- es fonen per l'escalfament del planeta. L'abundància, que no deixa veure el que hi ha més enllà del mirall. Com l'estupidesa i com la pols, no s'acaben mai.