La tempesta perfecta

D'aquí una hora seurà en aquest estudi la vicepresidenta primera i ministra d'Economia, Nadia Calviño. El càrrec més alt del govern espanyol que ha concedit fins ara una entrevista a la ràdio nacional de Catalunya. Fins ara... des de fa anys i panys. És clamorosa l'absència (per voluntat pròpia) del president espanyol (dels presidents espanyols) als mitjans de comunicació catalans en els últims anys. La vicepresidenta Calviño arriba en un moment econòmic molt interessant. I no precisament per l'optimisme que es respira, sinó tot el contrari. La inflació -ho deveu haver notat- no dona respir: torna a fregar el 9%, en una espiral que fins ara el govern espanyol no ha aconseguit reconduir. Uns preus disparats, sobretot, per l'encariment de l'energia i dels carburants. Omplir el dipòsit fa tant de mal com treure's un queixal. La bonificació dels 20 cèntims per litre sembla un acudit dolent. També l'electricitat continua pels núvols: avui, el quilowatt hora a 120 euros per sobre del preu de fa un any, quan ja van saltar totes les alarmes per l'encariment de la llum. Veurem si "l'excepció ibèrica" que Brussel·les ha concedit a Espanya i Portugal es comença a notar aviat a les butxaques de les famílies. Unes famílies que veuen com s'acosten les vacances d'estiu i els números cada vegada donen per a menys. El poder adquisitiu dels espanyols està fent una operació biquini forçada. Difícilment el govern espanyol serà capaç de redreçar aquest panorama tot sol, perquè és una crisi -com totes les d'aquesta era- d'abast internacional. És el conjunt de l'economia europea i occidental, la que està tensionada per la suma de factors diversos, que es podrien agrupar en tres grans blocs: els efectes de la guerra d'Ucraïna, la crisi de subministraments i l'increment de costos de producció. Els economistes ja avisen que els preus continuaran ben amunt durant mesos, potser durant tot l'any. La benzina encara pot pujar més. Per tant, caldran mesures més contundents per contenir aquesta tempesta perfecta, que amenaça de derivar en una altra crisi, com la del 2008, que segons com es miri té un efecte interminable. Som davant d'un moment molt sensible per al govern espanyol. Se la juga Pedro Sánchez, en la gestió d'aquesta tempesta.