Semàfor de sèries, amb Toni de la Torre
Selena Gómez, Steve Martin i Martin Short són els veïns aficionats al true crime, a "Only murders in the building"
El matí de Catalunya Ràdio

La sèrie "Only murders in the building" torna amb més misteris i true crime

"Westworld" treu quarta temporada, i també s'estrena la nova sèrie de Rowan Atkinson i "Kin", semblant a "Peaky Blinders"

Actualitzat

"Only murders in the building"

Semàfor Verd

A quina plataforma? Disney+ (Segona temporada)

De què va? És aquella sèrie sobre els veïns d'un edifici on es produeix un assassinat, que decideixen fer-ne un podcast de true crime. La sèrie juga amb molta gràcia amb la fascinació per les històries de crims reals que darrerament tenen molt d'èxit. De fet, els tres veïns són tres aficionats al true crime, com ho podria ser qualsevol de nosaltres si algun cop ens hem enganxat a seguir el misteri d'un podcast del gènere, que decideixen fer el seu propi true crime.

Estan interpretats per Steve Martin, Martin Short i Selena Gómez i la dinàmica que s'estableix entre ells és molt divertida, creant una connexió instantània amb l'audiència. El repartiment també apel·la a públics molt diferents: el públic més jove la mira per Selena Gómez, els que ja tenen una edat per Steve Martin i Martin Short.

Per tant, aconsegueix ser una sèrie intergeneracional, ideal per mirar en família, perquè a més és lleugera i, encara que hi hagi un assassinat, el to no és mai fosc. De fet, és una sèrie molt juganera que trenca amb la foscor habitual del true crime i les sèries de crims per proposar un joc detectivesc per riure mentre trobem pistes.

El cas de la primera temporada es va resoldre i a la segona temporada hi ha un nou cas on, a més, ells són possibles sospitosos, de manera que han de descobrir qui és l'autèntic criminal perquè quedi clar que ells no ho han fet.

Això també permet la sèrie introduir un altre podcast que parla sobre ells incriminant-los, afegint una capa més a la lectura metalingüística, que és un dels punts forts de la sèrie: com parla del true crime al mateix temps que en fa un.

La segona temporada s'ha estrenat amb dos episodis i de moment el veredicte és positiu: promet ser entretinguda, intel·ligent i lleugera, tres factors que no coincideixen sovint i que són perfectes ara a l'estiu per desconnectar i descansar de drames densos.

 

"Westworld"

Semàfor Groc

A quina plataforma? HBO Max (quarta temporada)

De què va? La quarta temporada continua sent força embolicada, però no tant com les dues primeres temporades, que eren un autèntic repte. Fins i tot per als més avesats a sèries que et fan petar el cap. La història està relacionada amb un futur on hi ha uns parcs temàtics poblats per intel·ligències artificials i on les persones amb molts diners hi poden anar per viure aventures que generalment impliquen deixar anar els seus instints més baixos, violents, sexuals, contra les intel·ligències artificials.

A la quarta temporada, però, aquest escenari ha canviat molt perquè la major part de les trames passen fora dels parcs. La trama també ha donat moltes voltes i ara té a veure amb una corporació que vol controlar la vida de les persones. La part bona d'aquesta nova etapa és que ara és més fàcil distingir bons de dolents.

També hi ha un tàndem que funciona molt bé al capdavant de la sèrie, format per Aaron Paul i Thandie Newton, tot i que Ed Harris i Evan Rachel Wood continuen tenint un paper important a la sèrie. Hi ha més acció que abans i continua sent molt hàbil amb girs sorprenents.

És més estimulant però també molt més enrevessada que la pel·lícula que la inspira de Michael Crichton.

 

"Man vs. Bee"

Semàfor Vermell

A quina plataforma? Netflix

De què va? És la nova sèrie de Rowan Atkison. El punt de partida és que ha de cuidar una casa. És una casa de súper luxe i molt moderna. En principi és una feina fàcil, fins que hi entra una abella. El personatge s'obsessiona a fer fora l'abella i acaba provocant el caos a la casa, trencant tota mena de coses.

És un "Tom i Jerry" que posaria els pèls de punta als seguidors de la Marie Kondo. Ell corre darrere l'abella mentre tot l'ordre de la casa se'n va en orris. Tota la situació es basa en el fet que el personatge és un idiota desastrós i comet un error rere l'altre.

Malgrat que la premissa és simple, per aguantar-la durant diversos episodis (encara que siguin de 10 minuts cadascun) el guió ha de recórrer a molts elements relacionats amb la casa i acaba sent molt forçat i artificial. Com un d'aquells jocs de caramboles per a nens. En comparació, "Mr. Bean" era una filera de fitxes de dominó caient: el caos es creava igualment però de forma més orgànica.

El tipus d'humor també és més bàsic, buscant fer riure els nens i també els grans. En canvi "Mr. Bean" jugava també amb les convencions socials i el fet que el personatge era inadequat i sovint estava acompanyat per personatges estirats trencant les normes socials. Aquí és només ell estirant un únic gag.

 

"Kin"

Semàfor Verd

A quina plataforma? AMC+

De què va? Explica la història d'una família criminal irlandesa que entra en conflicte amb l'organització criminal que els ven la droga i amb una família criminal rival. Les tensions creixen fins que hi ha un mort i a partir d'aquí esclata la guerra. Com passa amb "Peaky Blinders", està inspirada en una família real, la família Kinahan, que actualment encara està en conflicte amb la família Hutch en un enfrontament que des del 2015 ja ha provocat 18 morts.

L'altre element en comú amb "Peaky Blinders" és l'actor Aidan Gillen (que a "Peaky Blinders" és Aberama Gold) i que també és conegut per haver estat Littlefinger a "Joc de Trons". Aquí interpreta al cap de la família Kinahan i qui intenta que la situació no es descontroli, frenant els membres més temperamentals de la família.

És un gran actor, però no l'únic en una sèrie on també apareix Cirian Hinds (el Cèsar de Roma, el Mance Rayder de Joc de Trons) i Charlie Cox (que potser coneixeu per Boardwalk Empire o, sobretot, per Daredevil).  Amb aquest repartiment, un bon conflicte d'interessos al mig que fa que els personatges acabin enfrontats els uns als altres, a part de l'al·licient de saber que està basada en fets reals i  que és difícil no gaudir-la, especialment si us agraden les sèries del gènere.

"Kin" està disponible en una nova plataforma disponible dins d'Amazon com un canal que s'ha de pagar a banda o bé en paquets d'Orange TV i Vodafone.

Per cert, un apunt: aquest dimecres Disney+ incorpora "Daredevil" i totes les sèries de Marvel de Netflix que havien desaparegut de la plataforma. "Daredevil" val molt la pena.

 

"Obi-Wan Kenobi" (valoració final)

Semàfor Groc

A quina plataforma? Disney+

Es va estrenar a finals de maig i ara que ja ha acabat puc afirmar que no és la gran sèrie que hauria d'haver estat perquè el material amb el que treballa és crucial a l'univers Star Wars: està enllaçant dues de les trilogies, té dos personatges clau com són Obi-Wan Kenobi i Darth Vader, més la versió infantil de dos personatges protagonistes de la trilogia original.

Per tant, havia de ser una sèrie més cuidada. Primer, en relació a la coherència amb la resta de la saga. Hi ha parts que concorden molt bé, com és la relació entre Kenobi i el seu antic alumne, que gira al voltant de la culpa. Però n'hi ha que no encaixen. No és una sèrie feta amb gaire visió de conjunt de tot l'univers d'Star Wars i té escenes que són incoherents amb la trilogia original.

I segon, i aquest és l'aspecte més important: la direcció és poc inspirada o ridícula en escenes concretes com les persecucions. Aquest és el seu punt més dèbil juntament amb els espais que semblen buits en molts casos. Per sort, els errors més flagrants són als primers episodis. Als últims millora molt i té grans escenes, sobretot de lluita. L'altre punt fort és Ewan McGregor, que posa emotivitat i humanitat, i la relació amb la Leia petita.

El resultat és una sèrie que, com a seguidor de Star Wars es pot gaudir molt, però que deixa la sensació que, amb una mica més de cura i amb una altra direcció, podria ser una sèrie molt millor.

ARXIVAT A:
Sèries
Anar al contingut