En això de l'humor ja se sap que és molt personal però jo amb Larry David ric en veu alta, és la meva comèdia preferida en emissió. "Curb your enthusiasm", a HBO Max, no va de res en concret i segueix la mateixa filosofia que el mateix Larry David i Jerry Seinfeld ja van gestar a "Seinfeld": la quotidianitat és suficient per crear comèdia. De fet, en el cas de Larry David el món li dona material de sobres per fer la sèrie perquè és un personatge que sempre ha de dir la seva i en el context actual cada cop és més fàcil que fent això el personatge trobi situacions a explotar còmicament. És molt hàbil tractant temes que són potencialment delicats. Ha fet broma amb el conflicte Israel-Palestina, amb el cristianisme, amb el racisme, amb el feminisme, amb les persones transgènere, amb l'autisme, etc. Temes que la resta de comediants intenten evitar, i que ell afronta amb habilitat, portant-ho cap a les peculiaritats del seu personatge i fent que riguis amb ell. La irreverència política i social de Larry David arrenca rialles a "Curb your enthusiasm" Interpel·la l'espectador amb situacions on algú fa alguna cosa que, en realitat, és una minúcia però que et treu de polleguera i no pots evitar remugar per dins. Per exemple, fer cua en un lloc i, quan et toqui, atenguin la persona que truca per telèfon. O aquella gent que va mirant vídeos sense auriculars o els que surten corrent del metro i agafen l'ascensor els primers per pujar sols i deixen la gent que realment el necessita, esperant. Hi ha d'haver un lloc especial a l'infern per a aquesta gent. Això no pot quedar impune. Doncs en Larry David és el Batman d'aquestes situacions. El justicier. On la resta normalment no diem res, ell no pot evitar dir-ho i acaba ficant-se en discussions.  Escena de "Curb your enthusiasm" Gairebé mai li surt bé i sovint acaba sent socialment repudiat. O bé crea una situació molt incòmoda, que és el motiu pel qual molt sovint no diem aquestes coses. Però tots tenim un Larry David dins. Només és que alguns tenim menys resistència a l'hora de deixar passar coses que són irritants. Però tots en algun moment ens queixem de la Gent, en majúscula, com si no fóssim també gent.   De fet, una de les millors coses d'en Larry és que ell també és un cretí. Pot ser molt irritant per als altres. El primer en quedar retratat és ell. No t'hi pots adherir i quedar impune. I per això és tan divertida, la sèrie, perquè en el fons rius de tu mateix i de les teves manies. Fa 20 anys que fa la sèrie i, malgrat els riscos que pren, de moment ha esquivat la pressió de la cultura de la cancel·lació. I esperem que per molt temps més. De moment, la temporada 11 ha començat amb bromes sobre la demència i sobre la Covid.