La picabaralla d'una filtració

JxCat t i Esquerra han fet les paus. Això diuen les dues parts, després de l'espectacle d'ahir. Veurem quant dura. La sensació que a Palau hi ha un govern de nyigui-nyogui fa setmanes que va a més. Cap dels dos socis de govern és capaç de separar la tàctica electoral i partidista de la gestió política. I això està passant factura, tant a la imatge de la institució com a la imatge dels partits. En un moment en què la gent espera indicacions clares, transparència en les dades i atenció a les moltes urgències econòmiques i socials que s'acumulen, hi ha un govern que es tira els plats pel cap, que filtra i nega filtracions, que es fa la traveta a ell mateix. Som en plena pandèmia, en una segona onada que encara no ha passat, per més que el pic hagi quedat enrere. Hi ha molts professionals de la sanitat, dels serveis d'emergències, dels serveis socials, del món de l'educació, que hi estan posant el coll. Mereixen una gestió més endreçada i eficaç. La ciutadania porta mesos fent sacrificis. Molta gent ha perdut la feina, d'altres no saben quan tornaran a obrir els seus negocis; continuen pagant impostos, esperant ajudes que sempre arriben tard. Molta gent ha perdut familiars o amics. D'altres són ara mateix a l'hospital o a casa, fent quarantena. No mereixen un desori com aquest. Als governs de coalició hi ha tensions. Aquesta és la gràcia i aquest és el repte: que s'han d'entendre i que d'aquest esforç per posar-se d'acord n'han de sortir unes polítiques més plurals, una gestió més rica. Però el que hi ha ara son mirades de reüll i desconfiança. La situació és greu. I tot apunta que l'endemà del 14 de febrer aquests mateixos dos partits, Junts i Esquerra, s'hauran de tornar a posar d'acord. No és gens estrany que a la gent li passin les ganes d'anar a votar. De la desafecció a l'apatia hi ha una distància ben curta.