La moció de Vox, una maniobra que neix morta

En nom de la democràcia s'hi val tot. En nom de la democràcia, un partit que té els orígens en un règim antidemocràtic es pot fer autobombo. En nom de la democràcia es pot monopolitzar la vida política d'un país durant dos dies, amb una maniobra que neix morta. La moció de censura de Vox contra Pedro Sánchez no va enlloc. Una moció de censura amb olor de naftalina. Davant l'opinió pública, l'extrema dreta de Vox intenta presentar-se com menys extrema: ha convençut algú que va ser diputat del Partit Comunista d'Espanya a les primeres Corts democràtiques, i pres del franquisme, per defensar una maniobra que neix morta. Hi ha cert un blanquejament de Vox amb la figura de Ramón Tamames. Un personatge molt peculiar, indomable, que a cada entrevista desmunta el discurs del partit que l'ha anat a buscar. Tamames defensa l'estat de les autonomies, rebutja la idea de prohibir partits independentistes i assumeix la gravetat del canvi climàtic. De fet, Tamames és un demòcrata. És un intel·lectual. No té res a veure amb Vox... però van de bracet. Per tant, pot ser que per a molta gent, Vox sembli menys Vox gràcies a Tamames. Algú a qui se li presenta una oportunitat d'or en temps de descompte. L'última oportunitat de doctorar-se com a ànima lliure davant d'una audiència inesperadament gran. Avui podrà multiplicar exponencialment el públic que ha tingut com a professor universitari i com a autor d'un dels manuals d'economia més llegits i més reeditats. Encara tindrà alguna cosa bona, aquesta moció inútil. Ens traurà de l'ensopiment. Farà que alguna gent torni a parar atenció a la política: a veure què diu aquest senyor. Per als partits, serà una sessió d'escalfament de regal. A l'esquerra li serveix per endreçar-se, per guardar a l'armari la bronca dels últims mesos, i compactar el discurs antidretes. Falten dos mesos per a unes eleccions municipals i autonòmiques que poden ser decisives de cara a les generals. Qualsevol oportunitat és or per marcar distàncies respecte a la dreta i, en especial, per retratar el Partit Popular, que fa equilibris per no quedar a l'ombra de Vox i que tindrà el líder a la banqueta, perquè Alberto Núñez Feijóo no té escó al Congrés. Per tant, una tribuna exclusiva per a Pedro Sánchez, amb la crossa d'Unides Podem i del bloc de la investidura. En resum, una moció de censura que fa de tot, menys de moció de censura. En nom de la democràcia.