La llei del "només sí és sí" no és una reforma més

Tanquem la setmana, per fi, amb una bona notícia. D'aquelles que alimenten el convenciment que quan hi ha raó, les coses es mouen, que la política a vegades es fa per solucionar els problemes de la gent i millorar la vida de les persones, que el carrer pot servir per impulsar canvis, per moure barreres. S'ha aprovat la llei del "només sí és sí". I s'ha d'aplaudir perquè implica un canvi de paradigma històric. La perspectiva jurídica sobre la violència sexual, per primer cop, és una altra. Ara gira al voltant del concepte de "consentiment", que si anem al diccionari veiem clarament què implica des del punt de vista del dret, perquè s'entén que és l'acord deliberat, conscient i lliure de la voluntat d'algú respecte a un acte extern, propi o estrany. O sigui, que a l'hora de mantenir relacions amb algú, tot el que no sigui dir sí, tot el que no sigui fer explícit el consentiment, serà una agressió. El silenci no serveix. Només el sí. Això ajudarà a castigar els homes que abusin de dones que estan inconscients o que estan bloquejades per la por. És un salt en la protecció dels drets de les dones que s'aconsegueix després d'anys de lluita incansable al carrer, a les institucions i a la justícia. Una lluita per part de dones com la magistrada Lucía Avilés, que és incansable en la reivindicació d'una justícia que deixi de ser patriarcal i que incorpori per fi també la mirada femenina. Aquesta llei té alguna cosa de simbòlica, també. És un tancament de cercle, una manera d'abraçar la víctima de violació dels Sanfermines del 2016. A aquella noia la van agafar entre cinc bèsties sense cervell, la van tancar en un portal, van fer amb ella el que van voler. No va cridar, no es va moure, no va ni parlar, estava absolutament aterrida, morta de por, només volia que allò acabés. La sentència que es qüestionava si en el fons a ella ja li anava bé tota aquella salvatjada va ser tan denigrant que el carrer va esclatar. Que una noia amb cinc animals a sobre no es resisteixi no vol dir que no l'estiguin violant, vol dir que lluita per sobreviure a aquella tortura. Han fet falta sis anys per capgirar aquella sentència humiliant i per saldar el deute amb aquella noia, i amb tantes altres que han passat per situacions similars. Una llei que arriba, a més, després d'una setmana insuportable, amb notícies de violacions en grup de menors a menors. Aquella Manada no ho sabia, però amb aquella salvatjada estava posant en alerta gran part de la societat davant la desprotecció de les víctimes de violència sexual davant la justícia. L'espetec va ser tan gros, que va donar peu a un canvi que avui és una realitat. La llei del "només sí és sí" no és una reforma més, és una reforma cabdal. Per ara i per a les nostres filles.