103 anys de supervivència: de malviure a Argelers a l'oasi d'Elna

Remei Oliva Berenguer té 103 anys i és una de les últimes mares supervivents de la maternitat d'Elna. El 1939, amb la derrota del bàndol republicà, es va haver d'exiliar a França. Allà, va sobreviure a les misèries del camp de concentració d'Argelers quan estava embarassada del seu fill. Com moltes altres dones en les mateixes circumstàncies, va donar a llum a Elna, a la clínica d'Elisabeth Eidenbenz on van néixer 597 nens, fills de refugiades espanyoles i dones jueves. Quan va marxar de Badalona, ciutat on va viure dels 13 als 20 anys, tenia la idea de tornar-hi al cap d'uns mesos. Va ser un dels soldats que travessaven derrotats, de camí cap a França, el que els va avisar que havien perdut la guerra i que Barcelona estava en perill. Amb els seus pares i el seu germà van decidir que havien de marxar, i van deixar el seu marit enrere per retrobar-se més tard. "Li feia por que ens en anéssim perquè patiríem, però tampoc volia que ens quedéssim amb Franco, els bombardejos i les tropes." El germà de la Remei va aconseguir un camió, el van carregar de matalassos, mantes i menjar, van donar la clau de casa a la veïna i van fer camí cap a Figueres. Allà, es va poder retrobar amb el seu marit i el seu cunyat. "Anaven cada dia a veure si tenien notícies nostres." Van arribar per casualitat a Argelers. Van travessar la frontera sense voler i es van trobar amb el camp de concentració. La Remei ens explica que recorda els camions plens de soldats, rodejant el camp de filferro, a 50 metres de l'aigua. Remei Oliva, supervivent del camp d'Argelers Es rentaven amb aigua de mar en ple hivern. Va viure al camp durant 15 mesos, i de seguida es va adonar que estava embarassada. "El pitjor no era el menjar, sinó els polls, la sarna i no poder rentar-se bé" La supervivent havia sentit a parlar de la maternitat d'Elna al camp. Un soldat espanyol li havia dit que potser tindria sort i la portarien allà, i així va ser. Quan va entrar a la maternitat el primer que va veure van ser les xemeneies, un símbol que encara recorda. Al centre la Remei va viure una realitat paral·lela al camp de concentració. "Dormia en un llit amb llençols i menjava sopa i fruita. Ens van dir que seria cada dia així. Eren molt simpàtics." Després de donar a llum va tornar al camp, on es preparaven per separar els homes i les dones. La família de la Remei va haver de lluitar perquè el seu pare, cec, pogués estar el mateix centre que la mare. Al camp, van ser internats forçosament 70.000 catalans i espanyols que fugien de la guerra. "Els homes s'han de comprendre. S'ha de convèncer els que manen que una guerra no val per res. Els fills no els hem fet per matar-los a la guerra, no els hem fet per ser soldats." El 27 d'octubre passat, la Remei Oliva va rebre un homenatge a Badalona de la mà de l'Associació Cultural Frederic Xifrè Masferrer, dedicada a la memòria històrica. Feia temps que no tornava a Badalona -en sortir del camp va fer vida a França-, però encara recorda el passeig on ballaven sardanes i venien a fer l'aperitiu amb el seu promès.

103 anys de supervivència: de malviure a Argelers a l'oasi d'Elna

La Remei ha viscut de primera mà l'exili. Va marxar de Badalona el 1939 pensant que seria per poc temps però es va quedar a França per sempre