La gent gran no es mereix un Nadal més sense nosaltres

Tenim un munt d'incerteses i poques respostes definitives: que si el certificat Covid s'aplicarà aviat a bars i restaurants, que si haurem de vacunar criatures, que si les UCI's somplen més del compte... I a l'altra banda, els que no s'han volgut vacunar i continuen sense voler-se vacunar. Aquest seria el panorama que ens dibuixa l'actualitat cada matí des de ja fa dies. Però, passi el que passi, hi ha un sector de la societat que no hem d'oblidar ara que el Nadal ja treu el nas. És la gent gran. Mireu, durant els primers mesos de la pandèmia ja els vam tenir arraconats i, gosaria dir, maltractats. Però hi ha un detall que no ens pot passar per alt: aquesta pandèmia els ha robat un Nadal i ves a saber que passarà aquest any. I això és més greu del que sembla. Sí, molts avis i àvies es desviuen pel dinar d'aquest dia. Per ells fer aquesta trobada és gairebé la vida. Ajuntar al voltant d'una taula les persones que estimen els fa feliços molts mesos abans mentre ho preparen tot. Quan les festes que et queden per viure es poden comptar amb els dits d'una mà, t'agafes amb força als moments assenyalats. Quan veus que la vida s'escapa t'aferres a aquests instants. Abans no arribi Nadal, molts tindreu un pont generós i també alguns caps de setmana per sortir en família o amb amics, i crec que val la pena que, mentre fem la nostra vida, ens cuidem molt, en nom dels avis. Ells segurament no aniran tant amunt i avall, i esperaran a casa que arribin les festes per tenir-vos a taula. No es mereixen un Nadal més sense vosaltres.