La generació silenciosa

Com si fos una plaga, per no dir una pandèmia, dia sí dia també sabem d'una nova agressió homòfoba. Normalment, els agressors són joves i les víctimes, també. En un intent de normalitzar coses que ja hauríem de tenir superades, els mitjans, quan parlem del col·lectiu LGTBI, acostumem a mostrar gent jove, madura com a molt. Aquests dies s'ha fet viral la història del Jordi i el Ramon, 87 i 81 anys, més de mig segle de parella. Ostres, per fi, la realitat. Als gais els passa igual que a la resta, que es fan grans, que poden tenir parelles de tota la vida o no. Això sí que és normalitzar! I esclar, si normalitzem, veiem que tenen pors i preocupacions com tothom: la mort, la vellesa... Però, un cop més, ells han de lluitar amb dificultats afegides per la seva opció sexual. Per exemple, ens diuen: "Haver de tornar a l'armari perquè he d'anar a una residència que no em deixa viure la meva sexualitat?" Perquè, si encara avui en moltes residències de gent gran hi ha dificultats perquè visquin la seva sexualitat, imagina't entre membres d'aquest col·lectiu. Molts dels drets LGTBI, avui amenaçats per l'extrema dreta, van ser conquerits a casa nostra per homes i dones que van haver de lluitar contra família, religió, societat i dictadura franquista. Veuen amb preocupació el present i encara lluiten, per ells i pels que vindran. Ells i elles són la nostra generació silenciosa.