Comencem setmana. Tocarà parlar -i molt- de la crisi al PP, aquesta barreja entre "El juego del calamar" i "L'escopeta nacional" que tenen muntada Pablo Casado i Isabel Diaz Ayuso. Però d'entrada, avui estem pendents d'una qüestió que afecta directament el dia a dia de més d'un milió i mig de persones: l'escola. L'escola i el nou horari, els nous currículums, el 25% de castellà i la digitalització, per dir només els reptes més urgents. Hi ha una reunió important convocada per a avui. Un ple extraordinari del Consell Escolar de Catalunya, l'òrgan on tenen veu tots els actors implicats en l'educació. La decisió de Josep Gonzàlez-Cambray de canviar el calendari escolar, sense debatre-ho abans en aquest òrgan, ha tingut l'efecte d'una bomba de fragmentació sobre la comunitat educativa. Fins al punt que té tots els sindicats de mestres en peu de guerra i també ha molestat les famílies -les sentíem el cap de setmana a "El suplement", amb el Roger Escapa. En el cas dels professors, la cosa va més enllà. Els sindicats treuen foc pels queixals. Se senten menystinguts. Després de la tancada de dijous a la seu del Departament, han convocat cinc dies de vaga al mes de març i amenacen amb un inici de curs "alterat". Es queixen que el nou calendari comporta problemes logístics i d'organització greus per a les escoles, que -pel que diuen- haurien de fer un sobreesforç per tenir a punt la plantilla i preparar el curs una setmana abans. Això tot i que la setmana queda compensada amb la jornada intensiva de tot el mes de setembre (amb un cost de dotze milions d'euros per a la Generalitat) i dos dies més de festa al llarg del curs. Els mestres i els directors de les escoles i els instituts estan tocats després dels dos anys de malson per la pandèmia. Especialment després de la sisena onada, que s'ha acarnissat amb les escoles. S'hi afegeix la tensió per les sentències del 25% en castellà i la inquietud pels nous currículums que s'estan preparant. La factura de la pandèmia encara no està tancada. Per això trigarem temps. Però ja hi ha conceptes que comencen a quedar clars, com ara l'impacte sobre la salut emocional i fins i tot sobre l'aprenentatge dels menors. De 0 a 6 anys, les mascaretes poden dificultar l'aprenentatge a l'hora de diferenciar les emocions i a l'hora d'incorporar sons i paraules nous. Dels 6 anys en amunt, les mascaretes, els grups bombolla, la distància física, els aforaments limitats i els confinaments poden tenir afectacions directes sobre el desenvolupament del cervell. El neurocientífic David Bueno, que és una eminència en la matèria, avisa que aquestes afectacions poden derivar en problemes per a la salut mental posterior d'aquests menors. Les decisions que prenem els adults -en aquest cas restriccions- perjudiquen la vida mental de les criatures. Porten dos any faltant a escola, perdent rutines, amagant somriures rere la mascareta. Caldria esperar que aquesta tarda, quan el conseller i els sindicats s'asseguin davant per davant, deixin de banda retrets i atacs, i posin al centre els alumnes. Aquest milió i mig llarg de catalans que no tenen veu ni vot, que haurien de ser la prioritat en tot moment.