El matí de Catalunya Ràdio

Joaquim Forn: "Estaré obert a apartar-me si veig possibilitat que hi hagi una llista conjunta"

L'endemà de fer pública la seva candidatura a l'alcaldia de Barcelona, Joaquim Forn parla amb Mònica Terribas i Jordi Corbalán des de Lledoners
Actualitzat
TEMA:
Joaquim Forn
Joaquim Forn al Parlament, com a conseller d'Interior

Joaquim Forn al Parlament, com a conseller d'Interior

Manuel Valls, dilluns, ens va dir que la seva candidatura seria una provocació. Què li contesta? 

Una provocació, que jo em presenti? Hi tinc tot el dret, tots els meus drets polítics intactes. On són els principis republicans de Manuel Valls? Passa per damunt de la presumpció d'innocència?! Afirmacions com aquesta són el símptoma més clar de la seva debilitat: no té projecte de ciutat i per això farà campanya amb l'eix nacional, que és on se sent còmode. Només em pregunto quants mesos aguantarà fent oposició quan hagi perdut les eleccions!

Ernest Maragall va venir a veure'l ahir a Lledoners. Com serà la relació amb la candidatura d'ERC abans i després de les eleccions?

Amb Ernest Maragall tindrem entesa, segur, durant i després de les eleccions… La clau és governar Barcelona. Jo, fins a l'últim moment, fins al mes d'abril que s'han de presentar les candidatures, estaré obert a apartar-me si veig possibilitat que hi hagi una llista conjunta. Però això sí, no per fer una llista de noms, sinó un equip amb confiança absoluta entre nosaltres. La dispersió de candidatures no és una bona notícia. 

I també va venir abans-d'ahir Ferran Mascarell, que així d'entrada tira endavant la seva candidatura si la que encapçalarà vostè no és prou transversal… 

Des de fa moltes setmanes té l'oferta de venir amb nosaltres. No és impossible però probablement trigarem encara unes setmanes a poder-ho concretar.

I Jordi Graupera, que va guanyar les primàries de l'ANC?

No hi he parlat directament. Però insisteixo: no es tracta de fer una llista de noms, sinó de persones que hem de confiar les unes en les altres. Cal formar un equip. El 2011 vam guanyar l'alcaldia perquè ho érem. 

Elsa Artadi serà la seva número dos?

És veritat que hi ha possibilitats fermes que sigui així però no està tancat.

Però Neus Munté va guanyar les primàries del PDeCAT... 

La Neus em va venir a veure al febrer a Estremera i em va dir que si jo em presentava a les primàries, ella no ho faria. I en aquell moment, jo no ho veia. I he canviat d'opinió fa poc, i li he d'agrair que ella sempre ha estat generosa i m'ho ha posat fàcil.

Hi haurà independents a la llista?

La meva idea és incorporar gent independent: volem governar Barcelona, i hi ha àrees estratègiques que han de tenir perfils experts. 

Amb quina sigla es presentarà la candidatura?

Junts per Catalunya.

I el PDeCAT? I la Crida?

El gen dels qui som del PDeCAT és el de sempre: ser on toca ser i quan toca ser-hi. 

I la Crida? 

Hi he donat suport des del primer dia. És un paraigua que aglutina forces en aquest escenari de repressió i algun dia ha de tenir data de caducitat. 

 

I si guanya les eleccions al maig, i l'inhabiliten per sentència del Tribunal Suprem, quan hagi d'ocupar el càrrec d'alcalde què?

Interferiran els tribunals en les decisions polítiques com va passar en les eleccions del 21 de desembre? Aquesta és una pregunta que no puc contestar. El que sí que afirmo és que no hi ha cap motiu legal pel qual no em pugui presentar a les eleccions. I també afirmo que l'única sentència que preveiem els encausats per l'1-O és l'absolució. No es pot caure en el parany del Suprem. Posar urnes no és cap delicte.

Sí, però, i si l'inhabiliten, què farà? 

Si m'inhabiliten i guanyo les eleccions, la meva segona serà l'alcaldessa. No marejarem la perdiu. Barcelona necessita un alcalde, i si guanyem i jo no ho puc ser perquè soc aquí dins i m'han inhabilitat, ho resoldrem ràpid.

La vida d'aquests catorze mesos a la presó li ha fet canviar la manera de veure determinades problemàtiques socials? L'ajudarà a l'hora de concretar el seu projecte per a la ciutat?

Jo he evolucionat. I tant que he evolucionat! La presó t'obre els ulls en la manera com veus determinades situacions socials. T'adones que per l'entorn i les circumstàncies socials i econòmiques hi ha persones que tenen la vida orientada a ser a la presó. I els hi hem de donar una altra sortida. Un menor no acompanyat que arriba avui a la ciutat té molts números de convertir-se demà en un "usuari" habitual de la presó. Aquí tenim polítiques de reinserció molt avançades però es poden millorar. He conegut persones que han arribat amb pastera i que s'han vist abocades a delinquir.

I per tant, com a alcalde, quines polítiques socials aplicaria?

Malgrat que Barcelona és una ciutat que genera riquesa, encara no hem estat capaços de combatre les desigualtats. Nosaltres vam augmentar la inversió social un 43%. Em consta que el govern de Barcelona en Comú també ha fet esforços però han estat insuficients. Ens queda molt recorregut per acabar amb les desigualtats entre els barris. I en aquest i en altres àmbits, m'imagino grans pactes amb els comuns, amb els socialistes. Ho hem de fer per la ciutat. També en habitatge. 

I per això s'ha decidit finalment a presentar-se com a candidat? Per la feina que va quedar pendent?

És una decisió que podem entendre com a natural. He dedicat molts anys de la meva vida a la política municipal. He estat a l'oposició i he estat primer tinent d'alcalde. Tinc Barcelona al cap i al cor, la conec bé. Tinc il·lusió per afrontar els reptes que té la ciutat. La presó, lluny d'afeblir-me, m'ha ajudat a enfortir les meves conviccions. El temps m'ha donat perspectiva i m'ha fet entendre el perquè, la raó per la qual estic a la presó. Un cop hi trobes sentit, guanyes fortalesa. Avui soc plenament conscient de la meva situació de pres polític. Des d'aquesta presa de consciència em pregunto: per què hauria de renunciar a les meves idees, per què hauria de renunciar a servir a uns ideals, a un projecte polític democràtic? No hi ha cap raó per fer-ho. Un cop arribo a aquesta conclusió és quan decideixo tornar a fer política.

 

Què pot oferir Quim Forn com a candidat a l'alcaldia de Barcelona?

Puc oferir coneixement de la ciutat, treball en equip, rigor, diàleg. Amb tota probabilitat, el proper Ajuntament seguirà fragmentat i caldrà formar majories amb diferents grups polítics. He demostrat al llarg de la meva trajectòria política a l'Ajuntament que soc capaç de dialogar i de buscar consensos per a la ciutat. Ada Colau ha estat poc hàbil. S'ha dedicat a etiquetar uns i altres i s'ha tancat totes les portes. Però m'imagino pactant grans acords amb ella, amb els socialistes i amb ERC, naturalment.

Quin balanç fa d'aquests quatre anys d'Ada Colau com a alcaldessa?

Hi ha dades preocupants. En el darrer baròmetre municipal, un 60% dels barcelonins consideren que Barcelona ha empitjorat en el darrer any. Són dades que no s'havien vist ni els pitjors anys de la crisi. La inseguretat s'ha convertit en el problema més greu que té la ciutat, juntament amb l'accés a l'habitatge. L'habitatge va ser un dels vaixells insígnia de Barcelona en Comú i la realitat és que avui accedir a un habitatge, de compra o de lloguer, és més dificultós, més car que fa quatre anys. La feblesa del govern municipal ha estat un gran obstacle per afrontar els grans reptes que tenim com a ciutat.

El darrer baròmetre municipal situa la inseguretat com la principal preocupació dels ciutadans. Vostè ha estat regidor de seguretat i conseller d'Interior. Hi ha un problema real d'inseguretat... Com es pot millorar?

Tenim un problema amb uns delictes molt concrets, els furts, que no podem menystenir perquè són un maldecap important per a qui els pateix. És cert que cal incrementar la plantilla de la Guàrdia Urbana, però sobretot és necessari que des del govern municipal es donin missatges clars, que la Guàrdia Urbana senti que té el suport del govern, que es marquin prioritats. Malauradament això no sempre ha estat així. El govern de Colau no assumeix les seves responsabilitats. Aquesta és una qüestió que conec força bé. Molts dels barris afectats per aquests alts índexs delictius són barris amb rendes baixes. Nosaltres vam tenir un problema amb els furts al metro i vam revertir la situació quan hi vam desplegar patrulles mixtes, Guàrdia Urbana i Mossos. Amb els manters, cal aconseguir que no es vegin abocats a fer aquesta activitat. Cal actuar contra els grans centres de distribució i vigilar l'entrada de mercaderia pel port. Si només s'actua sobre la part més feble és evident que no se soluciona res.

Com resoldria el conflicte entre els taxistes i els VTCs?

Hi ha dos conflictes de drets legítims que col·lisionen. No hi veig una solució fàcil. Puc entendre la problemàtica dels taxistes, que han fet una inversió per comprar la llicència amb unes regles del joc definides. I d'un dia per l'altre els hi canvien. D'altra banda, tancar-se a l'evolució del sector és un error. Com busques l'equilibri? No veig certament una solució definitiva. Cal una fórmula de transició. El que no puc entendre és el xantatge constant amb el Mobile World Congress. Ens hi juguem la continuïtat del congrés.

Com afronta el trasllat a Soto del Real i la vida durant el judici del Suprem?

Afrontem el judici i el trasllat amb serenitat i confiança. Aniré a judici després de 15 mesos de presó preventiva i serà una oportunitat per denunciar la vulneració de drets i llibertats que hem patit. Tinc la certesa que he actuat correctament. Posar les urnes no és cap delicte i els delictes de rebel·lió, sedició i malversació no tenen cap fonament. Estic segur que ho podrem demostrar al judici.

 

Ser candidat el pot perjudicar al Suprem?

Quan porto 15 mesos en presó preventiva... Quan se'm nega la llibertat al·legant el risc de reincidència i fins i tot el jutge Llarena afirma que la meva ideologia coexisteix en un context polític en el qual no ha desaparegut la intenció d'assolir la independència... Quan tot això passa, em costa creure que la meva decisió de tornar a la política municipal pugui tenir algun perjudici afegit.

Des de Portes Obertes del Catalanisme, Mario Romeo deia a "El matí de Catalunya Ràdio" que l'independentisme ha dividit la societat catalana i que està fracturada. Està d'acord que cal recosir ferides?

Estic disposat a revisar tot el que calgui, i asseure'ns a parlar, fins i tot amb la gent que m'ha portat aquí dins. No comparteixo el "ni oblit, ni perdó" perquè si no no construirem la societat ni el país que volem. M'asseuria amb qui sigui, també amb Pablo Casado, a parlar. Asseure's en una taula ja és un èxit. Aquí qui més qui menys ha llegit Nelson Mandela, i si una cosa hem après és que ell, podent generar un escenari revolucionari, tenint la força per fer-ho, va triar asseure's amb els seus adversaris.

I als independentistes que els veuen sense estratègia comuna i dividits, què els diu?

Part de la crítica la puc acceptar però n'estic tip, de les visions catastrofistes i d'autoflagel·lació! Hem arribat més lluny que mai. Tenim la força de la gent. Cal posar el rumb que ens retorni a la unitat. Quan estem units som imparables. El que vull és que el nostre sacrifici, i el de les nostres famílies, serveixi per a alguna cosa.

Els partits independentistes han de permetre tramitar els pressupostos de Pedro Sánchez?

El pitjor que hi podria haver és la indefinició. Estic d'acord que es demanin moviments pel que fa al reconeixement del dret d'autodeterminació. Hem de poder asseure'ns al voltant d'una taula. Insisteixo: fer-ho ja és una victòria. Ara bé, també ens convé reflexionar i interrogar-nos sobre si és el mateix un govern del PSOE que un d'encapçalat pel PP.

Quina resposta hi ha d'haver després del judici si hi ha sentència condemnatòria?

Abans cal centrar-se, durant el judici, en la defensa dels drets fonamentals i les llibertats: aquí és on som més, és el que ens uneix. Necessitem tenir un suport majoritari en aquesta direcció i veure com som capaços de canalitzar-ho si hi ha una sentència injusta. Quan hem treballat units, hem demostrat que som imparables. Hem de tornar a crear aquestes condicions i arribarà un altre 1 d'octubre o un 3 d'octubre. Si ho convertim només en una causa de la independència, no anirem enlloc.

ARXIVAT A:
Joaquim Forn Eleccions municipals 26M Judici procés Procés català

ÀUDIOS RELACIONATS