Homes que fan passar el seu plaer per davant de tot

Les notícies constants sobre violacions ens ensenyen, com a mínim, dues coses: la primera, que hi ha homes que poden arribar a excitar-se i sentir plaer sexual quan saben perfectament que qui tenen al davant no comparteix ni el desig ni el plaer. La segona, que no se'n donen vergonya, que fins i tot se n'enorgulleixen, perquè arriben a violar en grup, com a activitat lúdica perfectament acceptable entre col·legues. Els agressors, cada cop més joves, violen, a més, com si fos un ritual de pas, la marca innegable que són homes de veritat. Hi ha qui veu els violadors com si fossin monstres, i també n'hi ha que els veuen com a herois: "machotes" que aconsegueixen el que volen sense preguntar. Potser és hora que els vegem com el que són: homes normals i corrents que fan passar el seu plaer al davant de qualsevol altra consideració. De fet, per a molts violadors, saber del cert que s'imposen sobre la víctima és part del gaudi. I aquí és on hem d'incidir en l'educació sexoafectiva: hem d'aconseguir que per a qualsevol persona sigui fastigós acostar-te a algú que no vol que t'hi acostis. Que la sola idea de poder estar violentant algú ens produeixi tant de fàstic que sigui impossible mantenir l'excitació sexual. Perquè concebre com a normal, desitjable i tot, gaudir a costa del dolor d'una altra és, al cap i a la fi, a la base de tots els mals.