Jordi Borràs, just després d'haver estat agredit l'estiu del 2018
Jordi Borràs, just després d'haver estat agredit l'estiu del 2018 (Quico Sallés)
ANÀLISI

Guanyen, aquest cop sí, la justícia i la veritat

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

Article 5, punt 1, apartat 'b' de la llei orgànica de les forces i cossos de seguretat. La policia ha d'"actuar amb absoluta neutralitat política i imparcialitat" en l'exercici de l'actuació professional. Punt 2, apartat 'a': aquesta mateixa policia "ha d'impedir qualsevol pràctica abusiva, arbitrària o discriminatòria que impliqui violència física o moral".

Juliol del 2018, centre de Barcelona: agressió d'un inspector de la Brigada d'Informació de la Policia Espanyola al fotoperiodista Jordi Borràs. Cops de puny i puntades de peu. "Viva Espanya" i "Viva Franco". I quan les persones que passen pel carrer s'hi acosten, treu la placa de policia de la butxaca, els hi ensenya i marxa. Les imatges de la cara ensangonada de Borràs s'escampen a les xarxes, el fotoperiodista hi presenta denúncia i l'inspector, també.

La paraula d'un, contra la de l'altre. I no en igualtat de condicions. L'agent partia amb l'avantatge que atorga el privilegi policial de comptar amb el principi de veracitat. Després de trencar el nas a Borràs, va ensenyar la placa amb tota la seguretat del món, com si la placa fos un escut que li atorgava impunitat. I això sovint ha funcionat amb altres policies violents, seguidors i sectaris de l'extrema dreta. Una impunitat feta de moltes peces, de moltes mirades de perfil, i legitimada per una dreta política cada cop més polaritzada. Borràs, tot i el nas trencat, sortia amb desavantatge, per ser qui és, per tenir la col·lecció que té de retrats d'abusos policials, per ser un ariet incansable de l'extrema dreta i per no tenir l'escut de força de seguretat.

Tres anys i mig després, l'inspector confessa davant del jutge el que Borràs tenia clar des del moment en què se'l va topar al carrer: va ser una agressió per motius ideològics. Un any de presó i 7.000 euros d'indemnització. Victòria per a Jordi Borràs. Encara que tard. Borràs ha hagut de demostrar que el policia el va agredir, que va ser víctima d'una actuació que esberlava tota l'ètica i tots els principis d'una policia democràtica.

Doncs bé, aquest cop sí, la justícia i la veritat guanyen. A la sortida dels jutjats, ahir, el mateix Borràs confessava que estava sorprès, que la victòria li era inesperada.

El règim disciplinari de la Policia Espanyola preveu una casuística densa per als agents que cometen infraccions. La cúpula de la policia va obrir en el seu dia un expedient a l'inspector, que malgrat tot ha seguit treballant. Ara algú haurà de decidir si aquest agent que ha admès haver agredit un ciutadà a plena llum del dia per motius ideològics pot seguir treballant de policia, fent ús del monopoli de la força i vetllant per la seguretat de la ciutadania.

Si tornem a l'article 5 de la llei que regula l'actuació de la policia, 2 més 2 són 4. Un policia que agredeix un ciutadà per la seva manera de pensar, no actua ni amb neutralitat política ni amb imparcialitat, sinó tot el contrari. Estigui o no de servei. La primera reacció de la cúpula policial en aquest cas va ser lamentable: corporativisme. Fer veure que no n'hi ha per tant i protegir l'agent. Ara que el mateix agent ha acceptat els fets, qualsevol resposta que no sigui la d'impedir-li tornar a exercir de policia és inadmissible.

Anar al contingut