Frustració, fiascos i promeses incomplertes

Res no és fàcil, des de fa deu mesos. Ni la convivència amb la por, ni l'angoixa, ni les retallades de llibertats, ni la tolerància amb les xifres de contagis, ni els comiats amb mascareta i distància, ni el confinament, ni les persianes abaixades, ni les abraçades que no ens fem. Tampoc la gestió: la gestió d'expectatives, la gestió política, la gestió comunicativa, la gestió econòmica. I deu mesos després, seguim ensopegant amb les mateixes pedres. Els governs fan promeses que no poden complir. La gent espera respostes, necessita un horitzó. I els polítics, que estan sota una pressió enorme, el dibuixen. Encara que per dibuixar-lo hagi de fer servir tinta d'aquella que quan s'asseca acaba desapareixent. La promesa del 70% de la població vacunada a l'estiu no es complirà. Els números no sortien des d'un principi. Però ara encara menys. Abans de dilluns a Catalunya ja no quedaran vacunes. S'hauran exhaurit les reserves. El pla de vacunació se'n va en orris. Un altre fiasco de les administracions en la resolució dels reptes de la pandèmia. Aquest, atribuïble a Europa, incapaç de collar les farmacèutiques i d'obligar-les a complir uns contractes secrets i multimilionaris. Els científics han forçat molt la màquina els últims deu mesos per aconseguir la vacuna en un temps rècord. I els governs els han agafat el relleu des de finals d'any, amb un calendari de vacunació d'alta velocitat. És la primera campanya de vacunació massiva i contra rellotge. Un desafiament sense precedents, amb dificultats enormes de producció, tècniques i de distribució. Es torna a forçar la màquina. Les promeses virals, que havien generat esperança i una falsa sensació de llum al final del túnel, es converteixen en fiascos i frustració. Error de càlcul pel que fa al subministrament de les dosis. I error de càlcul pel que fa a les expectatives. Però encara hi ha un altre factor cabdal: el negoci. Les farmacèutiques són empreses privades, grans companyies que al final de mes han de tenir un balanç positiu. Com més benefici milor. Les vacunes son també un valor de mercat. Guanya el millor postor. Aquí sí, la dicotomia economia-salut.