"Pam & Tommy"

Semàfor Groc

A quina plataforma? Disney+ (S'estrena aquest dimecres)

És una sèrie sobre la cinta de vídeo que va aparèixer en el seu moment a Internet i on apareixia Pamela Anderson tenint relacions sexuals amb Tommy Lee. Era una gravació domèstica feta durant la lluna de mel i que algú els va robar i va acabar a Internet. En el seu moment se'n va parlar molt per l'estatus que tenia Pamela Anderson com a sex symbol.

Aturem-nos un moment i parlem de qui és Pamela Anderson. Als 90 se la veia només com la model de Playboy i l'actriu de "Los Vigilantes de la playa". Però ara sabem moltes coses més: sabem que és una supervivent d'abusos sexuals. Els va patir des dels 6 anys fins a l'adolescència. Sabem que és una persona que sempre ha estat mirada de manera libidinosa i que no pot escapar d'aquesta mirada, fonamentalment masculina.

Ho vulgui ella o no, li passa. Sempre ha estat mirada d'una manera concreta. Se li va robar el consentiment quan va patir abusos, quan la van violar i també quan li van prendre la seva intimitat robant la cinta de vídeo i comercialitzant-la a Internet.

La mateixa Pamela Anderson ha explicat que l'escàndol de la cinta va ser molt dolorós per a ella. Per això, fer una sèrie sobre això, una sèrie que ella no volia que es fes, em sembla l'enèssima forma de prendre-li el consentiment i el dret a decidir, en aquest cas, sobre la seva imatge. L'últim que probablement vol és que es torni a parlar sobre tot això.

És per això que la sèrie em sembla contradictòria: perquè en part vol reivindicar la mirada d'ella en tot aquest escàndol, però al mateix està anant en contra de la voluntat d'ella i no deixa d'explotar l'escàndol en qüestió, apel·lant al morbo de la història.

Es podria fer una història sobre el tema que tracta la sèrie, que és el dret a la intimitat, sense que fos la història de la Pamela Anderson? Sí. Tindria la mateixa repercussió? No. Per tant, l'estan explotant una vegada més i en aquest cas ella ni tan sols en veu ni cinc.

Tenint tot  això present és difícil gaudir d'una sèrie que d'altra banda acaba sent poca cosa més que un entreteniment. La denuncia del que va passar hi és però barrejada amb un to més aviat gamberro i supeflu.

I és molt caricaturesca, tant la interpretació que fan Lily James i Sebastian Stan com l'univers dels personatges, que és exageradament vulgar. De fet, se'n riu bastant. I quan la sèrie mostra tendresa per ells ho fa com qui sent tendresa per algú que no dona més de si, de manera paternalista.

Pot ser divertida, enganxa i és interessant com examina un moment molt específic d'Internet  com un territori sense llei, però és una sèrie que acaba tirant molt del morbo i que no reivindica a Pamela Anderson tant com diu pretendre.

 

"El rei de Varsòvia"

Semàfor Verd

A quina plataforma? Filmin

La podríem descriure com un "Peaky Blinders" polonès. Està ambientada en el mateix període d'entreguerres, i el protagonista central és un boxejador que se sent invencible als carrers de Varsòvia perquè guanya tots els combats i perquè està té el suport de la màfia jueva de la ciutat, per a qui fa la feina bruta i on aspira a tenir un paper important. Té la sensació que el món és seu.

La sèrie és en part la crònica de com aquest personatge s'adona que el futur no li pertany. L'ascens del feixisme, que ja apareix des de del primer episodi amb un enfrontament al carrer d'una violència molt contundent, canviarà molt la ciutat de la qual vol ser-ne el rei.

La direcció és molt dinàmica, amb la càmera movent-se entre els personatges sovint fent moviments circulars que endinsen l'espectador en l'univers de la sèrie. I la banda criminal està rodada d'una manera similars a "Peaky Blinders", amb els personatges ocupant tot el carrer i caminant lentament cap a la càmera.

Són mafiosos que alcen la bandera del socialisme amb una mà i mengen en restaurants de luxe en l'altra mentre cobren dels negocis jueus locals per la seva protecció i tenen línia directa amb polítics corruptes, i per tant són virtualment intocables.

És un univers fascinant, que funciona tant com a sèrie històrica com a sèrie de gàngsters. Si us agrada un dels dos gèneres, o tots dos, us recomano donar-li una oportunitat.  

 

"Suspicion"

Semàfor Vermell

A quina plataforma? Apple TV+ (Divendres 5 de febrer)

Uma Thurman interpreta una empresària dels mitjans de comunicació a la qual li segresten el fill. Els segrestadors, que van amb màscares de la família reial britànica, són ràpidament identificats. Quatre britànics són els principals sospitosos però neguen saber res del que ha passat, de manera que hauran d'empresonar-los.

Ho faran intentant destrossar-los la vida i posant-los en el punt de mira del públic. La pregunta és: i si resulta que són innocents? La sèrie manté la tensió fins que es respon aquesta pregunta. A partir d'aquí, va perdent interès fins a un final força tebi.

Mentre dura la incògnita, la sèrie atrapa. Té una vocació comercial clara, que de vegades la porta a ser efectista d'una manera massa òbvia, però també té un repartiment. No em refereixo a Uma Thurman, que surt molt poc. De fet, que gairebé no hi surti crida molt l'atenció sent una sèrie que s'anuncia amb el seu nom com a reclam, però acaba tenint un paper realment petit i qui porta el pes són actors com Noah Emmerich o Kunal Nayyar. En conclusió, entretinguda durant uns quants episodis, però prescindible.

 

 

"Raised by wolves"

Semàfor Verd

A quina plataforma? HBO Max (Divendres 5 de febrer)

S'estrena la segona temporada. És una de les sèries més estranyes i hipnòtiques que s'han fet en molts anys. Explica la història de dos androides programats per tenir cura d'uns nens que són els supervivents d'una guerra que ha enfrontat dues faccions d'humans, ateus i religiosos. Són enviats a un nou planeta on exerceixen de Mare i de Pare.

Està produïda per Ridley Scott, que n'ha dirigit alguns episodis. I es presenta com una sèrie de ciència-ficció que en realitat és un drama d'aires bíblics, ambientat en zones desèrtiques i trames on es debat el paper de la fe i la ciència en les societats humanes.

Els androides són personatges particularment interessants, sobretot la Mare, que és un androide que desenvolupa instints materns que sovint es contradiuen amb el seu programari. Alhora pot ser una autèntica màquina de matar, i veure l'actriu Amanda Collin esclatant en un atac és un espectacle difícil d'oblidar.

La primera temporada va explorar sobretot els perills del fervor religiós i a la segona exploraran una civilització atea, que és igualment esfereïdora. La sèrie continua plena d'imatges molt potents, i això continua sent el seu punt fort. Per contra, continua sent poc curosa amb la coherència interna del seu món i per als que busquen ciència-ficció dura continuarà sent desesperant. Mireu-la només si us va entusiasmar la primera temporada, com a mi.

 

"La mujer de la casa de enfrente de la chica de la ventana"

Semàfor Groc

A quina plataforma? Netflix

El títol és paròdic perquè la sèrie treu punta del clàssic thriller d'algú que creu haver estat testimoni d'un assassinat. La protagonista és una dona que passa per un moment vital difícil i es passa el dia bevent copes de vi i mirant per la finestra espiant què fan els veïns. Especialment un veí nou que troba molt atractiu.

Fins que li sembla veure que el veí comet un assassinat. Com que no hi ha ningú que se la cregui, per allò del vi, decideix que farà de detectiu pel seu compte. L'actriu que l'interpreta, Kirsten Bell, va perfecta per al paper perquè fa anys havia fet "Veronica Mars", una sèrie on també havia fet de detectiu aficionada.

La sèrie vol riure's d'aquest tipus de thriller i alhora executar-lo, i de vegades una de les dues intencions acaba desapareixent. Si es pren molt seriosament el gènere no fa gràcia i després quan és expressament paròdica no encaixa en el conjunt. Malgrat tot, és distreta i entra bé amb una copa de vi, o dues, a les mans.