Ernest Maragall ha volgut arrencar la campanya electoral inflant un globus que li ha esclatat com els que es compren a l'engròs en botigues barates. En realitat, l'hi ha punxat el seu mateix partit. Maragall va passar en 24 hores d'insinuar connivència entre Ada Colau i el CNI a negar-ho totalment, i a negar que mai ho hagués insinuat. Tot i que l'entrevista on ho va comentar està gravada, i no pas pel CNI. Aquest atac tan extemporani com fugisser als Comuns respon, entre altres coses, a un problema polític de Maragall, que no té fàcil solució: el projecte d'Esquerra per Barcelona, allò que en diem el model de ciutat, no és gaire diferent del que tenen els Comuns. Com ho demostra que porten tres anys votant junts els principals projectes. Això complica la feina de marcar perfil propi a un dirigent que tampoc no destaca com a líder mediàtic. És veritat, ara, no sé si la millor solució era entrar en aquest fangar.