Ens fa por tornar a relacionar-nos amb les persones com ho fèiem abans del Covid?
El benestar psicològic és clau a l'hora d'afrontar i prevenir l'ansietat
El matí de Catalunya Ràdio

Ens fa por tornar a relacionar-nos amb les persones com ho fèiem abans de la Covid?

Claus per gestionar i afrontar la "certa ansietat" que ha generat el nostre organisme per la Covid-19

TEMA:
Covid-19

La pandèmia està deixant una empremta en la salut mental de les persones. La psicologia adverteix de l'augment de fòbies com, per exemple, l'hafefòbia (por irracional a ser tocat per algú o per alguna cosa o tocar alguna cosa) o la por a ser tocades, que és una conseqüència de la por irracional que aflora en relacionar el contacte físic amb el contagi de la Covid-19.

El contacte físic esdevé un espai de risc. Abans de la pandèmia, el contacte amb els altres era una mostra de protecció, proximitat i seguretat. Sobretot cal posar el focus en la mainada i la necessitat del contacte emocional amb el seu desenvolupament, perquè no arrosseguin conseqüències negatives en aquesta integració de la distància física.

Quines fòbies socials es poden haver accentuat en pandèmia?

Les fòbies socials com l'agorafòbia (por als espais exteriors o amb multitud), la síndrome de la cabana o l'hafefòbia han augmentat i, ara que estan caient totes les restriccions, ens podem sentir més insegurs.

La por es pot instaurar com una forma de funcionar normalitzada

La por apareix com a mecanisme de defensa davant una situació de manteniment prolongat de la distància social i pels missatges sobre el contagi del virus que fan que algunes persones s'obsessionin i es paralitzin amb idees com el fet d'abraçar-se a algú, tocar els colzes, tocar la barra o porta del metro, el carro del supermercat...

L'ansietat per la incertesa és una de les conseqüències més evidents de la pandèmia. L'estrès, el patiment i l'angoixa s'han sumat a formes d'entendre la vida molt exigents. D'aquí que la gent que abans volia més espai personal o vital encara hagi vist accentuada aquesta necessitat. En el cas dels petits, és bo intensificar les mostres d'afecte i contacte perquè s'estan desenvolupant emocionalment.
 

Consells per recuperar el contacte físic

Cal que recuperem el contacte físic en la mesura que el necessitem. Desconnectar-nos de la resta pot ser terrible a nivell personal i col·lectiu.

La fòbia a la gent ens pot acabar portant a l'aïllament i emocionalment això no és positiu per al desenvolupament cognitiu ni emocional de l'ésser humà.

Els missatges que anem rebent van construint l'altre com a enemic (la personificació del virus). Quan realment l'altre sempre ha estat un element clau per a nostra supervivència personal i col·lectiva. Cal normalitzar que hem estat exposats a una amenaça constant a la nostra salut i seguretat durant molt de temps. I aquesta amenaça no s'ha eliminat completament. Si reconeixem això estarem més tranquils.

Que siguem conscients que hi ha molta gent que es troba com nosaltres també ens pot ajudar a disminuir el nivell de preocupació, a entendre que es tracta d'un procés de readaptació. Trobar alternatives i reduir expectatives o nivell d'exigència serà clau.

Recuperar el contacte de forma progressiva pot ser una bona estratègia. De mica en mica, anar-nos trobant amb més gent. Podem passar del malestar a l'ansietat i a la fòbia. Si és un tema invalidant és important buscar ajuda professional.

 

Llista de recomanacions avalades per l'OMS davant aquests processos de certa ansietat que podem sentir després de la pandèmia de la Covid o que s'hagin intensificat en pandèmia:

  1. Assumir cert nivell d'ansietat en una situació com la que hem viscut és molt positiu. Acceptar aquestes sensacions i contextualitzar-les ens pot ajudar a identificar-ho i per tant prevenir-ho.
     
  2. Gestionar l'ansietat o aquest malestar passa per una acció pròpia acompanyat si cal d'un/a professional, però cal potenciar i impulsar un canvi personal que serà clau. Cal fer feina amb la nostra salut mental com fem amb la nostra salut física.
     
  3. El benestar psicològic és clau a l'hora d'afrontar i prevenir l‘ansietat o qualsevol altre trastorn, per això cal aprendre a gestionar les nostres emocions, ser flexible i tenir cura de nosaltres.
     
  4. Ser conscient que per a moltes persones la Covid i el confinament ha suposat un punt d'inflexió no només en canvis vitals sinó amb temps per reflexionar sobre les nostres vides i això ha pogut generar importants remogudes internes. Cal relativitzar.
     
  5. Desenvolupar la resiliència, fent front a aquest problema per poder desenvolupar més estratègies, una oportunitat per resistir, superar un problema i sortir enfortits.
     
  6. Exercici diari de revisió d'idees i emocions que sentim i convertir-les en positives. Fixar l'atenció en les causes i conseqüències que estan tenint els nostres pensaments i emocions.
     
  7. Identificar persones i activitats que ens sumen, que ens ajuden a gestionar aquest neguit i potenciar-les. Allunyar-nos de les fonts d'informació o persones que ens generen emocions negatives o informació que ens angoixa.
     
  8. Desenvolupar estratègies i comportaments saludables. Tenir més temps per a nosaltres, per relaxar-nos, compartir, per aprendre estratègies d'autogestió emocional.
ARXIVAT A:
Covid-19
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut