Que la inflació ja estigui pujant vora un 10% és una cosa que no era previsible. Recordem com el Fons Monetari Internacional pronosticava que, justament entre el març i l'abril, els preus començarien a baixar. Però la invasió a Ucraïna ho ha canviat tot. El principal perill que tenim és que aquesta inflació es consolidi. Quan tothom dona per fet que els preus estan pujant molt, el més lògic és seguir-los apujant. I, lògicament, els treballadors demanen pujades de sous semblants per no perdre capacitat de compra. I així és com s'entra en una espiral de difícil solució. El més probable és que això empenyi el Banc Central Europeu a apujar els tipus d'interès, però això té dues derivades incòmodes: primer, que apujar els tipus significa entorpir la recuperació econòmica, i hem de recordar que Espanya encara no ha recuperat el PIB previ a la crisi. La segona derivada incòmoda és que, si els tipus d'interès creixen, també ho fa el cost del deute públic. I recordem que Espanya està en deute rècord, per sobre del 120% del seu PIB. En definitiva, Espanya haurà de gastar més per pagar els interessos del seu deute, i això restarà recursos per a la resta de partides pressupostàries. Si la inflació no recula els propers mesos, el panorama serà complicat.