Els angles morts d'òmicron

Ara que baixa la marea, la sisena onada es retira amb alegria per a tothom. Ara podem aturar-nos a observar el rastre que deixa. A la platja són petxines, pedretes, algues i plàstics. En la pandèmia, les petjades són menys bucòliques, molt més dures, però també donen per entretenir-s'hi. Prop de 2,3 milions de catalans s'han contagiat de la covid des de l'inici de la pandèmia (això representa el 30% de la població). S'ha escampat tant, que és més fàcil identificar els familiars, companys i amics que encara no s'han contagiat que no pas els que ja ho han fet. Més enllà de les bromes sobre els premis de consolació que mereixerien els que encara no han passat la covid, l'impacte de la variant òmicron deixa alguns angles morts en el comportament del virus que criden l'atenció dels científics. La corba de la sisena onada s'enfilava gairebé vertical per Nadal, amb pics mai vistos abans. Feia la sensació que es contagiava només amb la mirada. Tot i així, hi ha una bossa de població que se n'ha lliurat. Alguns, perquè han extremat les precaucions, però d'altres -i aquí hi ha l'interès per als epidemiòlegs- no s'han infectat tot i haver estat constantment exposats al virus. És a dir, hi ha persones amb una resistència al contagi. S'estan fent investigacions per esbrinar què fa que aquestes persones escapin a la covid-19. La periodista especialitzada en ciència de Catalunya Ràdio, la Purificació Barceló, ha parlat amb alguns dels científics que hi van al darrere, que apunten que hi podria haver causes genètiques que expliquin aquesta resistència. Pot ser molt útil esbrinar què fa que algunes persones es contagiïn i d'altres no, per desenvolupar estratègies més eficaces contra el virus. A banda dels factors genètics, sembla que hi ha persones amb una mena d'immunitat innata que fa que la covid-19 no els afecti, tot i estar en situacions de risc: en contacte amb contagiats. Hi ha casos en què es donen immunitats creuades, que és quan entren en joc altres tipus de coronavirus que inhibeixen l'acció de la covid-19. Fins i tot hi ha científics que investiguen si hi ha causes ambientals que expliquin aquesta resistència a la infecció per part d'algunes persones. Una via d'investigació molt estimulant per als científics, que pot tenir aplicacions molt útils per gripalitzar -quan arribi el moment de fer-ho- aquesta malaltia i fins i tot per prevenir-ne d'altres. Aviat caldrà posar científics també a analitzar un altre fenomen similar. Fora de l'epidemiologia, caldrà parar atenció als factors que fan que una part cada cop més gran de la població presenti resistència a la política. Persones que no deixen entrar en el seu organisme el virus de la baixa política, de la política buida i de baix perfil que comença a ser predominant en aquests moments, i que encara no té ni vacuna ni tractament.