El sense sentit de la llei mordassa

Set anys després, la llei mordassa quedarà coixa a Catalunya. El Departament d'Interior de Joan Ignasi Elena anuncia canvis substancials en l'aplicació de la controvertida llei de seguretat ciutadana que el govern de Mariano Rajoy va aprovar l'any 2015. Una llei que el govern de coalició del PSOE i Unides Podem va prometre que derogaria, però que continua en vigor. Com si fos un xiclet, la llei s'estira i s'estira per abastar casos de desobediència a la policia, manifestacions espontànies, prostitució i persones sense papers. Durant el confinament per la pandèmia, va ser la llei mordassa la que els policies feien servir per multar tothom qui se saltava les restriccions. Ha servit sovint també per violar el dret de reunió de la ciutadania i per impedir la feina de fotoperiodistes durant concentracions i actuacions policials. El malestar pel caràcter d'ampli espectre de la llei, amb un sobrenom -el de mordassa- que ja permet fer-se una idea del pa que s'hi dona, ha arribat fins al Consell d'Europa, que va arribar a demanar una descripció més acurada de les atribucions dels agents de policia en matèria coercitiva. Ara la Generalitat ha decidit retocar alguna de les parts de la llei. Ens ho avançava fa 24 hores el conseller Elena a "El matí de Catalunya Ràdio". Els Mossos ja no multaran els manifestants que protestin pacíficament ni els fotoperiodistes que estiguin cobrint les protestes. N'aixecaran acta, però serà la Direcció General d'Administració de Seguretat qui assumirà el procés d'instrucció, és a dir, qui acabi decidint si l'acta es deriva en sanció o no. Un cavi que afectarà també les sancions que ja estan presentades, com els 200.000 euros que acumulen els grups de defensa de l'habitatge durant les mobilitzacions per aturar desnonaments. De casos que demostren que la llei mordassa no és una simple campanya dels col·lectius d'esquerres no en falten. Hi ha casos, proves i arguments per carregar contra aquesta normativa. Ahir mateix, mentre el conseller anunciava els canvis de criteri, al Poble-sec de Barcelona un matrimoni i els seus fills veien com els Mossos tiraven a terra la porta de casa per fer-los fora. Hi havia manifestants del Sindicat de Llogateres al carrer, protestant amb pancartes i crits, i fotògrafs acompanyant la família a dins del pis, retratant la cruesa d'un desnonament des de primera línia. Unes imatges dures i fredes, que entre d'altres ha captat el company Pau Venteo, un dels fotoperiodistes que hi era i que a través de les fotografies que ha publicat a les xarxes permet fer-se una idea de la violència física i emocional del moment. No costa gens sentir la desesperació de la família a cada cop dels Mossos a la porta. Una porta que havien intentat tapiar amb la nevera i unes barres metàl·liques que van resistir poc. Resum gràfic del desnonament de l'Anna, una dona de 48 anys i que en fa 3 que viu al pis amb els seus fills i la seva parella. El desnonament es produeix després que no puguin assumir el preu del lloguer. Fotos per @europapress pic.twitter.com/z55FudPPnL Pau Venteo (@Pauventeo) February 14, 2022 La història es repeteix: una família en situació de vulnerabilitat acreditada, que no ingressa prou diners per fer front al lloguer i a la resta de despeses, que està a l'espera d'un pis a la taula d'emergència. I un jutjat que tira pel dret, ordena i executa el desnonament. La Constitució reconeix el dret a un habitatge. Un dret que cada dia queda tirat per terra, com la porta que van esbotzar ahir els Mossos. Els agents, en un altra escena d'aquesta història repetida, van tornar a identificar periodistes després d'entrar al pis per la força. Ara és d'esperar que Interior compleixi la paraula donada tot just unes hores abans, que apliqui el canvi de criteri i que no els arribi la multa per la llei mordassa per fer la seva feina.